Els colitxos (Silene vulgaris, de “Silé”-personatge de la mitologia grega que es presenta sempre amb el ventre gros i fa referència al calze inflat de les flors- i del llatí “vulgaris” -vulgar-) Els colitxos, dits també esclafidors, trons, petadors, pets... tots aquests noms al·ludeixen a la pràctica infantil d’agafar les seves flors amb la corol·la tancada amb els dits i es fa esclatar contra el palmell de la mà o el front del company. Fa una petita explosió sorollosa que entreté als més petits. De fet recordo un poema, però no el seu autor i diu:  Colitxos o petadors cascavells, trons o pets esclafides pels vailets la corol·la ben tancada empresona l’aire dins fent un pet al ser esclafada i...
Llegir més ...

 La millor cuina de les flors,plantes i fruits silvestresJa està a la venta el llibre a totes les llibreries dels països catalans i...
Llegir més ...

Si vols un exemplar signat, pots enviar un e-mail a info@iolandabustos.com. el preu de venta al públic és de 10€ + 3€ de...
Llegir més ...

L´Aula Gastronòmica agafa embranzida amb cuiners de renom La programació d'enguany s'inaugura aquest dijous amb una classe de la...
Llegir més ...

AJUNTAMENT DE GIRONAActualitatEs presenta el programa trimestral de l'Aula Gastronòmica del Mercat del Lleó de Girona ...
Llegir més ...

Llegir més ...

Llegir més ...

Aquesta  recepta  recorda la tradició de la gent de costa d’anar a buscar garoines i menjar-les in situ amb un porró de vi, una barra de pa i una botifarra...
Llegir més ...

El ginebró com a espècie, és molt utilitzat a la cuina, degut al seu gust fort i amarg i olor resinós, s’utilitzen per aromatitzar marinades, guisats de caça...
Llegir més ...

Aquesta hortalissa gaudeix d'uns components idonis per a la nutrició dels òrgans i els sistemes que més sofreixen pels rigors del fred. La d'hivern és més dolça...
Llegir més ...

Hi havia una vegada un pagès que vivia tot sol ara fa molts anys en el poble de Valls, a Tarragona; es deia Xat de Benaiges. En Xat li agradava plantar a l’hort les verdures que després consumiria i així a cada estació menjava allò que l’hort li donava.   Les cebes era el que més agradava a en Xat, però un estiu va tenir una mala collita i només en va poder collir una. Tenia moltes ganes de menjar-se-la, però al mateix temps també va pensar que l’hauria de guardar per tornar-la a plantar sinó mai més podria menjar cebes. Després de pensar-s’ho la va tornar a enterrar i en pocs dies va treure moltes fulles i cada fulla era un fill, com no volia que es morissin de fred va tornar a pensar... a veure que podia fer per tenir més...
Llegir més ...