Hi havia una vegada una flor de color verd, una flor que s’havia cansat de només sortir a la primavera i a l’estiu, tenia ganes d’anar a viure a una altre estació com a la tardor o hivern. Volia saber que era allò que en deien fred. Una guineu, amiga seva, li havia explicat que per poder aguantar a les gelades, canviava el pel i es feia més peluda. Així que al acabar-se l’estiu, es va acomiadar de les altres flors i mentre elles es pansien i se n’anaven a dormir fins a la primavera següent, ella es quedava plantada.

Entrat el novembre, la flor estava molt moixa, el fred l’estava deixant molt malparada, necessitava ajuda o moriria congelada. I quan més ho necessitava, l’amiga guineu, va aparèixer i li va portar un petit abric, eren 2 fulles que havia pogut arreplegar d’un arbre. La flor li va agrair moltíssim i la guineu se’n va tornar al seu cau, però abans li va dir que si necessitava qualsevol cosa, que fes un xiulet i apareixeria de seguida.

Estava resultant un hivern molt dur i aquelles fulles no l’abrigaven prou, així que quan ja no podia aguantar més, va xiular i la guineu va aparèixer.

- Hola guineu.

Digué la flor

- Estic morta de fred, si hem pugessis portar més fulles per abrigar-me t’ho agrairia de tot cor.

-         Ara mateix.

Contestà la guineu.

- No et preocupis que sé on trobar-ne, de seguida te les porto.

La guineu va anar a buscar les fulles i la flor se les va anar posant una a sobre l’altre. Se’n va arribar a posar tantes que va quedar tapada del tot.

Així va poder aguantar tot l’hivern, però sempre més es va quedar embolicada amb aquell gran abric. A partir d’aquell any, ja mai més va florir a la primavera, ara sempre sortiria quan fes fred.

El que no us he dit és que la flor es deia carxofa. Així que quan la mengeu, un cop l’hagueu despullant i us hagueu menjat les fulles, a dins, en el cor, trobareu la flor fredeluga de la que us he parlat.

Clica aquí per veure la recepta de carxofes arrebossades amb mel