Hi havia una vegada un pagès que vivia tot sol ara fa molts anys en el poble de Valls, a Tarragona; es deia Xat de Benaiges. En Xat li agradava plantar a l’hort les verdures que després consumiria i així a cada estació menjava allò que l’hort li donava.

Les cebes era el que més agradava a en Xat, però un estiu va tenir una mala collita i només en va poder collir una. Tenia moltes ganes de menjar-se-la, però al mateix temps també va pensar que l’hauria de guardar per tornar-la a plantar sinó mai més podria menjar cebes. Després de pensar-s’ho la va tornar a enterrar i en pocs dies va treure moltes fulles i cada fulla era un fill, com no volia que es morissin de fred va tornar a pensar... a veure que podia fer per tenir més cebes... finalment va decidir separar cada un dels fills i enterrar-los per separat perquè es fessin grans.

Al cap de dos dies va començar a fer molta fred i va decidir “calçar” cada fill de la ceba enterrant-lo amb més terra perquè no es gelessin, ho va fer cada dos dies així mentre anaven creixent els fills de la ceba els anava calçant amb més terra.

Un dia que no tenia gaire verdures per menjar va arrencar una d’aquelles cebes que havia anat calçant i a l’arrencar-la va veure que no s’havia engreixat com una ceba sinó que tots aquells fills eren llargaruts, va pensar que havia fracassat en el seu invent però igualment els va fer a la brasa per sopar. Va preparar la seva salsa de sempre feta amb avellanes, tomàquets, alls... ell anomenava a la salsa Xat-ó, igual que el seu nom. Va pelar les cebes i se les va cruspir tot d’una amb la salsa. Ho va trobar tant bo que va baixar al poble a explicar-ho a tothom. La gent de Valls des de llavors que fins hi tot fan una festa per menjar aquestes cebes que en diuen calçots, per la feina que hi ha en calçar-les!

Avui dia gent de tot el món va a Tarragona a menjar CALÇOTS!

Si voleu veure la recepta del xató, cliqueu aquí