Hi havia una vegada en un poblet d’Andalusia, al sud d’Espanya; una família de verdures que estaven passant un dels estius més calorosos de la seva vida. El pare es deia pebrot i la mare ceba, també tenien dos bessons el tomàquets.

Els tomàquets estaven tant acalorats que varen demanar als seus pares que els portessin a la platja, però la platja els hi quedava molt lluny i amb la calor que feia, dins el cotxe podrien podrir-se i morir. Així que la mare va demanar que pensessin una altra opció.

Ja ho tinc! Va exclamar el pare pebrot, anirem a comprar una piscina! i la col.locarem a casa del senyor Gazpacho, que te un pati molt gran

La mare però no estava gaire convençuda, doncs aquell estiu hi havia molta sequera i no podien malgastar aigua per omplir piscines.

Llavors els nens, varen demanar al seu pare que perquè no portava els líquids de l’empresa on treballava, així no haurien d’omplir tant la piscina.

És una gran idea, varen dir la mare ceba i el pebrot! Tot i que serà una mica estrany banyar-se en una piscina on també hi hagi oli i vinagre...

El pebrot va demanar que li portessin a casa unes caixes d’oli i vinagre, varen anar a comprar la piscina i quan la varen tenir plena s’hi varen llençar amb un trampolí!

La primera sensació va ser una mica estranya, doncs l’oli era una mica llefiscós, però al veure que el bany era tant refrescant, un altre dia veren convidar també als seus veïns, el senyor all i la seva dona la baguette. I vet aquí com va néixer el gaspatxo Andalús! I com cada any a l’estiu a totes les cases se’n fa per fer passar la set i la calor.

Per fer la recepta del gaspatxo amb els nens clica aquí