Hi havia una vegada, dos germans que treballaven en un palau al servei del seu rei.

En Pau era l’encarregat d’ aprovisionar la cuina d’aliments i la Marta era la cuinera del Palau.

En Pau portava tots els aliments que necessitava la seva germana per cuinar els millors plats pel rei, però alhora de triar verdures de l’hort no se’n sortia massa. A en Pau li agradava més anar a caçar gallines i empaitar conills.

Per això la Marta sempre li deia que havia de collir sempre lo més bonic de l’hort, així que en Pau un dia va portar-li unes flors grogues i taronges molt brillants entre mig de carxofes, pebrots i tomàquets.

Un dia el rei passejant pels volts del castell, va veure com havien desaparegut les calèndules del jardí i va fer cridar a tota la gent del regne per esbrinar qui havia estat el que s’havia endut les seves flors.

En Pau al principi no sabia de què anava, només tenia por perquè el rei estava molt i molt enfadat.  Va demanar a tothom que si no sortia un culpable, castigaria a tots sense pa durant una setmana. En Pau no sabia que les flors eren per fer bonic i per això les portava a la marta com si fossin verdures.

La Marta que sabia molt bé de què parlava el rei, va marxar cap a la cuina i en va sortir amb una safata de croquetes de formatge i flors... i en acostar-se al rei li va dir:

-         Sa majestat, aquí estan les seves calèndules, dins aquestes croquetes!

El rei en va agafar una i al tastar-la  es va emocionar tant que amb una rialla d’orella a orella va dir:

-         Mai m’hauria pensat un ús tant bo per les meves flors!

La Marta va abraçar al Pau i a partir de llavors el rei va manar que mai faltessin flors a la cuina, perquè les flors donaven alegria al plat i a la panxa!

Clica aquí si vols veure la recepta de les croquetes de calèndula