Design by PaDesign
Català (Catalan)Español(Spanish Formal International)


La planta del mes


Una miqueta sobre mi... PDF Imprimeix Correu electrònic
Dijous, 29 de juliol de 2010 18:28


Iolanda Bustos, va néixer a Palafrugell l'any 1976, amb quatre anys la família es va desplaçar a Palau Sator (Baix Empordà) per obrir el primer restaurant familiar. Així, que va créixer entre les cassoles de la seva mare i la pagesia i la ramaderia del seu pare. Envoltada d'un paisatge que encara avui dia és font d'inspiració de la seva cuina.

Tot i que els seus estudis varen ser de Relacions Públiques i Turisme, mai va deixar de realitzar cursos i post graus vinculats a la cuina i la nutrició.
L'any 2005 comença a presentar a Televisió de Girona el programa Tots a la Cuina, que avui dia ja es pot veure a la majoria de televisions locals de Catalunya. Al 2008, autopublica el seu primer llibre Cuina Fresca i Natural. I engega un projecte per la educació alimentària infantil, en algunes escoles de l'Empordà, sota el nom de contes que es mengen.
La seva afició a la etnobotànica i la herència de coneixements familiars i populars de la gent gran del camp, va engrescar-la a escriure un llibre que recollís tota la informació d'usos i cuina de moltes plantes que creixen pels nostres camps, boscos i rius. L'editorial Columna el va publicar l'any 2009, La millor cuina amb plantes, flors i fruits silvestres. També traduït al castellà per l'editorial Salsa Books.
L'any 2009 fa un pas més per acostar totes aquestes herbes i flors a la gent, obrint junt amb el seu marit Jacint Codina, un restaurant a l'Eixample de Girona. La Calèndula (www.lacalendula.net),un espai on la cuina esdevé una finestra al paisatge català. Actualment col·labora en diferents programes de ràdio i televisió i escriu articles a la premsa especialitzada en gastronomia. També imparteix classes i tallers des del seu restaurant i a l’aula Gastronòmica del Mercat del Lleó.

El 2010 crea juntament amb en Jacint, beuflor (www.beuflor.com), una marca que aposta per la recuperació de totes aquelles begudes que antigament la gent es feia a casa seva amb herbes i flors; el primer producte que ha tret al mercat és la Gala de flors, una cervesa rosada elaborada amb calèndula, hibiscus, llúpol i saüc.
La podreu trobar cada dia a la cuina del seu restaurant o també adreçar-li les vostres consultes a través del fórum de la seva web o inclús al facebook

 

LAST_UPDATED2
 
Pastanaga silvestre PDF Imprimeix Correu electrònic
Dijous, 29 de juliol de 2010 00:00

 

Quan era petita pensava que la flor de la pastanaga, una vegada cau la flor i queda apinyada amb els seus fruits, era la casa de les marietes. Ara passejant amb el meu fill, en Lluc, juguem a encertar quin animaló viu en aquests nius... compartir una tarda amb natura i nens és com reprendre aquelles emocions inocents i tant sanes que han quedat enrera a la mèmoria.

El nom de Daucus carota, prové del grec dâukus, mot amb el que denominaven diferents umbel.liferes i del llatí carota, carrota, nom que li és aplicat ja per Apicius Caelius (230dC) al seu llibre de cuina

Originaria d’Àsia central i els països mediterranis, els grecs i els romans ja la cultivaven i la consumien, tot i que era d’un altre color: púrpura original.

La causa que el color actual de la pastanaga cultivada sigui el taronja es deu a les varietats utilitzades a Holanda, que van augmentar la quantitat de carotè i és el responsable del pigment taronja de la pastanaga.

La silvestre, varietat de la que jo parlo en aquest article, és de color blanquinosa i s’ha d’arrencar abans que faci flor la planta, doncs sinó esdevindria massa llenyosa. Tanmateix si l'arranqueu amb flor, la podeu utilitzar per aromatitzar sopes i brous.

Antigament feien servir l’arrel de la pastanaga per curar les llagues de la pell. L’aixafaven amb una pedra fins convertir-la en papilla i llavors ho aplicaven directament sobre les llagues per netejar-les i curar-les.

Daucus carota L.

Català:

Pastanaga silvestre, carrota

Castellà:

Zanahoria silvestre

Descripció:

Herba bianual, les tiges fan fins a 150cm. d'alçada, estriades i peludes. Les fulles estan dividides i subdividides en segments; són fulles tripinnades semblants a les de la falguera. A la base són més grans i a la tija són petites i sèssils, de color verd fosc. Les flors són molt petitones de color blanc i reunides en umbel·les terminals compostes, de 5 a 10 cm. de diàmetre, planes, amb molts radis iguals. Generalment tenen una flor púrpura o negre en el centre. Quan fructifica, les umbel·les esdevenen com nius de pardals, queden recollides i tancades amb el fruit espinós , en forma el·lipsoïdal, d’uns 3 o 4 mm. Cada floreta esdevè una llavor o fruit. L’arrel és blanca i molt més petita que l’espècie cultivada.

Hàbitat:

en prats i herbassars, als marges de terres riques en carbonats, clarianes de boscos. La podem trobar tan al litoral com a muntanya mitjana

Floració i collita:

Del mes de maig fins a l’octubre. Per recol·lectar les fulles tendres s’ha de fer a la primavera, doncs són més tendres, al igual que l’arrel també s’ha d’arrencar abans que la planta faci flor, doncs sinó esdevé molt llenyosa. Les flors les podem collir mentre n’hi hagi i el fruit el recol·lectarem a la tardor, guardant-lo com si fos comí.

Part comestible:

Les fulles tendres, les flors, els fruits i les arrels

Aplicacions gastronòmiques:

Les flors es poden confitar amb vinagre i sal, per posar-les a les amanides o menjar-les com a aperitiu. Les fulles tendres i les llavors per condimentar amanides, sopes i salses. En quant a l’arrel la podem consumir igual que la varietat cultivada, millor cuinada que pas crua, doncs és més llenyosa que la domèstica.

Propietats:

La pastanaga aporta molta vitamina A, que ens va bé per la vista i la pell. També te la propietat de ser diürètica i ens anirà molt bé per eliminar toxines.


Clica aquí si vols veure la recepta amb aquesta planta

 

LAST_UPDATED2