Sabies què?

  Va ser portada a Europa a primers del segle XVII des del Canadà. Durant el segle XVIII era una menja molt corrent a la Península i actualment encara ho és en algunes regions.

Va ser conreada per a consum de la gent i del bestiar, però a causa de la facilitat amb què creix i les poques exigències va ser una menja comuna durant les últimes guerres europees.

Actualment a França es torna a conrear pel consum humà. Els grans consumidors són els grans restaurants.

A Extremadura es cultiva per obtenir per hidròlisi bioetanol a partir dels tubercles i per a l’estudi de la conversió termoquímica de la biomassa de les seves tiges.

A Malàisia i a Israel, pel bestiar.

No té fècula, per tant, és adequada per als diabètics i és benèfica per al fetge.

Són difícils de trobar en els nostres mercats, però, no les agafeu del riu si no esteu segurs que són aigües netes.

En podeu plantar al vostre hort o jardí, la floració és espectacular, però heu de vigilar la seva propagació, doncs és una planta que es multiplica a través de les seves arrels tuberoses continuament.

La meva mare m’explica que a Andalusia n’havien menjat moltes i de totes formes, bullides, en sopes, fregides... Ella les anomena “papas peorras”

Helianthus tuberosus L.

Català:

Nyàmera, patata de canya

 Castellà:

Aguaturma, turma de agua, pataca, patata de caña, patata de palo, castanya de tierra, marenquera, tupinambo, criadilla de agua, marenquera, alcachofa de Jerusalén

 Descripció:

Aquesta planta és molt semblant al gira-sol (helianthus annuus L.), mesura fàcilment 2 metres d’alçada. A la part baixa de la tija te les fulles una en front de l’altre, de color verd fosc, ovalades i lanceolades, molt aspres al tacte, igual que els gira-sols. Les flors, són més petites que les del gira-sol, de color groc brillant i de la mateixa tija en surten varies en forma de ram. Les arrels són força llargues  i tuberoses, semblant a les patates, però amb nusos. Aquestes arrels serveixen per la multiplicació de la planta.

 Hàbitat:

Creix a la vora de rierols, en terres fèrtils, argiloses i calcàries.

 Floració i collita:

Floreix al mes de juliol fins a finals de setembre. Per collir les nyàmeres haurem d’esperar ben entrada la tardor, quan les nyàmeres són més grans. Estirant de la tija amunt, sortiran les arrels com si fossin patates. Les podem congelar i així tenir-ne per tot l’any.

 Part comestible:

Les arrels i les flors

 Aplicacions gastronòmiques:

La nyàmera té un gust que recorda a la carxofa quan la mengem cuita. També la podem menjar crua a rodelles sobre una amanida, llavors té un gust entre patata i moniato molt interessant.

Se’n poden fer purés i escalivades al forn són de lo millor

Cal rentar i raspallar les nyàmeres molt bé sota l’aixeta, però no les peleu doncs la pell és molt i molt fina

Les flors seques aporten color groc brillant a arrossos i pastes

 Propietats:

La nyàmera a diferència de la patata, no conté fècula, en canvi si que porta inulina, una substància molt beneficiosa per la gent que pateix diabetis. El 85% de la nyàmera és aigua, per això en castellà es diu aguaturma.

Les receptes:

Cliqueu aqui per veure la recepta de Licor de mores ...