Sabies què?

Antigament, es venien repunxons als mercats dels pobles. Però actualment ja quasi ningú els coneix.

Quan les amanides s’anaven a buscar al camp i no a l’hort i molt menys al mercat, els repunxons eren un ingredient molt preuat que mai podia faltar.

Un dia vaig preguntar sobre els repunxons a la Dolors Sais, àvia del meu fill, amant del camp i del bosc. Va fer unes passes i allà mateix en la mitjana enjardinada del seu carrer en va arrencar un! Em va explicar que de petita els havia menjat igual que els màstecs i les cosconilles. Els vaig provar i em va sorprendre trobar realment el gust a ravenet dolç en aquella planteta tan menuda.

Però la sorpresa més gran ha estat a l'hora de classificar-la, segons molts llibres anomenen repunxó a la Campanula rapunculus L., una planteta semblant però que neix a finals de primavera i estiu i té la flor en forma de campanetes de color blau. El repunxó del que us parlo jo té la flor de color groc i creix a la tardor. 

La feina va ser de l'Albert mallol de classificar-la, vam estar tot un matí a la biblioteca de casa seva, a la Bisbal d'Empordà, estudiant-la amb lupes i microscopis. Varem fer una gran troballa, doncs no estava reconeguda ni tan sols al Dioscorides Renovado de Pio Font i Quer.  Sorprèn trobar una planta tant popular al nostre entorn, amb tanta memòria històrica i tan poc documentada.

   Leontodon tuberosus  L.

Català:  

repunxó, nualós

 Castellà:

no he trobat el nom en castellà, en el mapa de distribució surt Andalusia marcada com a zona de creixement d'aquesta planta, però només es fa referència al nom llatí.

 Descripció:

Herba bienal, amb l’arrel que semblen ravenets de fins a 8 cm. de llarg i les tiges fan de dos a tres pams d’alçada. Les fulles són de color verd en forma de roseta arran de terra, molt dentades, semblants a les d'un dent de lleó. La tija és llarga, fina i sense fulles amb una flor terminal de color groc brillant i pètals molt fins.

Hàbitat:

 És una herba tipicament Mediterrània i creix als boscos litorals, entremig d'altres herbes. També als marges dels boscos i a les pastures en indrets frescos de la muntanya mitjana.

 Floració i collita:

Els repunxons, floreixen de setembre a desembre i ocasionalment també al mes de maig. Les fulles és millor  agafar-les abans de la floració perquè siguin més tendres. Millor que porteu un punxó per aixecar una mica la planta de sota arrel, així tindreu la planta amb les arrels, doncs si estireu la planta tal qual, els ravenets queden agafats a terra.

 Part comestible:

Les arrels, les fulles i les flors

Aplicacions gastronòmiques:

Les fulles es mengen crues en amanides, tenen un gust que recorda a les avellanes tendres. Els ravenets es poden menjar crus, però és millor bullir-los un minut perquè quedin més tous i dolços. No cal pelar-los doncs tenen una pell molt fina. Els pètals de les flors es fan servir per decorar amanides. Aquesta herba la utilitzo molt per fer amanides tèbies, doncs aguanta molt bé l'escalfor d'uns bolets o un formatge de cabra per exemple.

Propietats:

Te usos externs com a vulnerari i posseeix grans quantitats de principis amargs amb el que resulta ser molt adequat per obrir la gana i millorar la digestió. A més les arrels contenen inulina que va molt bé pels diabetics.

Amanida de repunxons i pimpinelles morades