| violeta |
|
|
|
| Dimecres, 4 de febrer de 2009 19:26 |
|
 Sabies què? Hi ha constĂ ncia del cultiu de violetes en el segle I dC. a Pèrsia, SĂria i TurquĂa. Tot i que no ĂŠs nativa dâaquestes regions, sinĂł del nord dâĂfrica i Europa. Les violetes sâhan introduĂŻt a la resta del mĂłn i actualment es cultiven en molt paĂŻsos pel seu perfum.  Aquesta petita planta ĂŠs apreciada des de fa mes de 2000 anys i moltes històries la alaven. Existeix una llegenda grega, Zeus es va enamorar dâuna bonica donzella, de cabells blaus anomenada Io, a la que va convertir en vaca per protegir-la de la gelosia de la seva esposa Juno. Llavors, les terres on pasturava la vaca, es van omplir dâunes plantes amb les fulles que simbolitzaven cors i unes flors blaves, fines i delicades dâun agradable aroma per que en menges la Io. DâaquĂ es diu que va sortir el nom de âvIOlaâ.  La violeta, com no, tambĂŠ era la flor de Afrodita, la deesa de lâamor, i del seu fill Priapo, el dĂŠu dels jardins. Tanta era la reverència que sentien els grecs per la violeta que la van convertir en el sĂmbol dâAtenes.  Hi ha una dita que diu : âsi lâamor vols portar al teu costat, la primera violeta de lâany haurĂ s dâagafarâ. Antigament aquesta flor es feia servir com a filtre dâamor i com a ingredient per moltes pocions mĂ giques amb la mateixa finalitat.  Durant molts segles, sâhan elaborat perfums amb les flors de violetes, barrejades amb arrels de lliri, dâolor a violeta. A la segona meitat del segle XIX va augmentar molt lâinterès per ella. Fins al punt de destinar grans explotacions de terreny pel seu cultiu comercial. Totes les dames amb classe la utilitzaven tan fresca com en perfum.  Actualment existeix una indĂşstria consolidada, sobretot a França, del cultiu de les violetes per fer-ne popurris, colònies, perfums i ara tambĂŠ en lâĂ mbit alimentari. La essència de la flor de violeta, no pot obtenir-se per destil¡laciĂł; sâha de recĂłrrer a lâextracte eteri de la flor, del que mes tard seân treu la essència de violeta, en tan escassa quantitat, que es necessita 1 Tm. de flors per fer 31 grs. dâessència, i que nomĂŠs fa olor de violeta quan estĂ molt diluĂŻda, per exemple, 1 gr. En 10 lt. Dâalcohol. De totes les essències emprades en perfumeria, ĂŠs la mĂŠs cara amb diferència. Â
 FITXA TĂCNICA  Viola odorata L. CatalĂ : Violeta, viola dâolor  CastellĂ : Violeta  DescripciĂł: Planta perenne, vivaç, sense tija. Les fulles creixen directament del cep, que ĂŠs curt i gruixut. Es reprodueix mitjançant estolons, que en molts llocs fan sâestenguin com catifes violetes. Les flors broten del cep i sĂłn de color violeta intens, tenen 5 sèpals i 5 pètals desiguals. El fruit ĂŠs una cĂ psula de tres valves. La flor al tocar-la desprèn un agradable aroma molt caracterĂstic dolcenc.  HĂ bitat: Creix en boscos i zones ombrĂvoles i humides des de terra baixa fins als 1300 m.  FloraciĂł i collita: A partir del mes de febrer i fins entrat lâabril ĂŠs quan trobarem la violeta florida. Haurem de recollir-la quan hagi desaparegut la rosada en dies secs, sobre les 11 del matĂ o les 4 de la tarda  Part comestible: Les fulles i tiges  Aplicacions gastronòmiques: Amb les violetes, sobretot es fa rebosteria, melmelades, gelees... Les flors, i fulles mĂŠs tendres es poden fer servir en amanides, que donaran gust, color i aroma molt perfumat  Propietats: Les flors de la violeta contenen mucĂlag, i per tant sĂłn un bon remei antitussigen. TambĂŠ contenen Ă cid salicĂlic que els hi dona unes propietats sudorĂfiques i antiinflamatòries molt bones. Lâarrel, pel seu contingut en saponines i alcaloides, posseeix propietats antiinflamatòries, expectorants i hipotensores, però en dosis altes ĂŠs emètica i pot provocar el vòmit. De fet antigament sâhavia fet servir lâarrel per provocar el vòmit en casos dâenverinament.
RECEPTES Â Clica aquĂ per veure la recepta de l'arrĂłs cremĂłs de formatge amb violetes
 |
| LAST_UPDATED2 |