La planta del mes

Castanyer Castanyer El castanyer, natural de Àsia Menor, va ser introduït pels grecs i romans a Europa, i es va aclimatar sobretot en terrenys silicis, arribant a ser molt abundant en a...

Plantes

Previous SegĂźent
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7
  • 8
  • 9
  • 10
  • 11
  • 12
  • 13
  • 14
  • 15
  • 16
  • 17
  • 18
  • 19
  • 20
  • 21
  • 22
  • 23
Malva Malva La malva és la flor que més records em porta de la infància. Les fulles rodones, les utilitzava com a plats per jugar a cuinet...
EspĂ rrec de marge EspĂ rrec de marge Asparagus acutifolius, esparreguera, ve del grec aspáragos i del llatí acutus: agut i folium: fulles, en referència als cladod...
Roser silvestre Roser silvestre   Roser silvestre    Sabies què?  Durant la Segona Guerra Mundial, els escolars britànics te...
Aranyons Aranyons A l’antiga Grècia creien que els aranyons eren negres perquè contenien la sang dels Titans i al prendre’ls desenvolupaves...
Pastanaga silvestre Pastanaga silvestre   Quan era petita pensava que la flor de la pastanaga, una vegada cau la flor i queda apinyada amb els seus fruits, era la casa de les marietes. Ara ...
Noguera - nous verdes Noguera - nous verdes La noguera és un dels arbres més antics que es coneixen a la Mediterrània. A l’antiga Roma, es feien servir com a medicina, inclús “Plinio el Viej...
Rosella Rosella En l’antiguitat es prenien roselles per la seva acció sedant. De fet una cosa que he pogut comprovar és que després de collir amb la mà moltes rose...
Colitxos Colitxos   Els colitxos (Silene vulgaris, de “Silé”-personatge de la mitologia grega que es presenta sempre amb el ventre gros i fa referència al calze in...
Agrella Agrella      El nom genèric de Rumex, provÊ del llatí "xuclar" i segons sembla, els romans xuclaven les fulles de les agrelles per alleujar la sed, i e...
Regalèssia Regalèssia De jovenets, recordo els millors dolços que menjàvem eren les cireres i tallets d’arrel de regalèssia. Agafàvem les bicis i l’anàvem a collir. Era...
orenga orenga El nom d’orenga, deriva del grec "oros", que significa muntanya, i de “ganos”, que significa alegria i bellesa, per tant la seva traducció literal...
Xicoira Xicoira Sabies què?A l’antic Egipte, i a l’època greco-romana, la xicoira va ser una planta medicinal i alimentària molt important.Hi ha moltes llegendes que ...
Calèndula, boixac de camp Calèndula, boixac de camp Sabies què? Aquest mes us presento la meva flor preferida, m'agrada la seva vistositat, la seva lluentor... Ês una flor que s'adapta a tots ...
Sàlvia, tàrrec Sàlvia, tàrrec Sabies què?   A la sàlvia se li atribueixen moltes virtuts; el seu nom prové del llatí “salvere” que significa salvar, perquè es considerava que...
Borratja Borratja Sabies què?   El nom d’aquesta planta no està massa clar d’on prové. Es diu que el nom en francès “bourrache” deriva d’una paraula antiga que v...
violeta violeta   Sabies què?  Hi ha constància del cultiu de violetes en el segle I dC. a Pèrsia, Síria i Turquía. Tot i que no és nativa d’aquestes regions, sinó de...
Créixens Créixens     Sabies què?   La primera vegada que el meu pare em va veure menjant créixens, em va dir que si tenia gana ja em colliria un parell d’enciams, q...
repunxó repunxó  Sabies què?   Antigament, es venien repunxons als mercats dels pobles. Però actualment ja quasi ningú els coneix. Quan les amanides s’anaven a bus...
nyàmeres nyàmeres Sabies què?   Va ser portada a Europa a primers del segle XVII des del Canadà. Durant el segle XVIII era una menja molt corrent a la Península i...
Figuera de moro Figuera de moro  Sabies què? Les cactàcies del gènere Opuntia, que inclou la figuera de moro (Opuntia maxima Mill.), i les del gènere Nopalea es coneixen a Mèxic pel...
romeguera romeguera Sabies què? Dioscórides feia el segßent comentari: "La Romeguera Ês coneguda per tots, apreta, desseca, i enfosqueix el cabell: La cocció dels b...
Corretjola Corretjola  Curiositats: (verure receptes)  El seu nom científic, convolvulus, significa recargolada, i arvensis significa campestre, fent referència a l’hàbitat...
Saüc Saüc  Curiositats: (verure receptes)  El saüc és un dels arbres amb més potencial màgic a la cultura europea. En moltes ocasions inclús l’havien associat a...

Primers plats

Previous SegĂźent
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7
  • 8
  • 9
  • 10
  • 11
  • 12
Crema de malves amb tofu arrebossat Crema de malves amb tofu arrebossat A Egipte fan una sopa de malves anomenada “sopa Melokhia” que ja es feia en temps dels faraons i que encara avui dia es continua consum...
Carbonara d’espĂ rrecs i favetes tendres amb pernil Carbonara d’espĂ rrecs i favetes tendres amb pernil   Ingredients per 4 persones: 4 manats d’espàrrecs 200grs. de favetes pelades 4 alls tendres 4 llesqu...
brandada brandada  Â   BRANDADA DE BACALLÀ, ORENGA I TOMÀQUETS SECS   Ingredients per 4 persones:   400grs. de bacallĂ  dessalat ½  cabeça d’alls...
Coca d’herbes Coca d’herbes  Aquesta recepta sovint la preparo per berenar a mitja tarda. És molt semblant a la coca trempĂł, però aquesta nomĂŠs porta verdures i herbetes I...
Croquetes de formatge i calèndules Croquetes de formatge i calèndules   Ingredients per 4 persones:   60g de mantega 60g de farina 350ml de llet 1 grapat de calèndules 1 rovell d'ou 100g de formatge ratllat ...
Tempura de borratja amb salsa de soja Tempura de borratja amb salsa de soja   En aquesta recepta, podríeu substituir la sal per sucre i la salsa de soja per mel i  tindríeu uns  bunyols dolços de fulles de borratja.   T...
Amanida aromàtica de créixens, taronja i bacallà Amanida aromàtica de créixens, taronja i bacallà  Aquesta amanida és ideal pels mesos d’hivern per la gran quantitat de vitamina C que conté   Ingredients per 4 persones: Un manat de créixens tend...
Minestra d’arrels i bulbs silvestres  Aquesta recepta pot servir tant per menjar sola com per acompanyar algun plat de carn o peix.   Ingredients per 4 persones:  8 plantes de re...
Amanida de repunxons i pimpinelles morades Amanida de repunxons i pimpinelles morades  Si sortiu al bosc, passejant entre suredes i pins podeu trobar entre les herbes del sotabosc la pimpinella morada, un bolet de color violeta de g...
Vieires amb nyàmeres al safrà Ingredients per 4 persones:  -         8 vieires -         16 nyàmeres -         Un bouquet d’herbes o de diferents enciams -         4 branqu...
Tàrtar de salmó i figues de moro  Normalment, acostumem a lligar els tàrtars amb ou. En aquest cas l’artell de la figuera de moro al tenir aquesta textura un mica bavosa, ens funciona...
Carpaccio de magret d’ànec amb gelat de foie i flors silvestres Carpaccio de magret d’ànec amb gelat de foie i flors silvestres  Ingredients per 4 persones: 2 magrets d’ànec, llavors de rosella, flors de corretjola i alguns pètals d’altres flors silvestres, oli d’oliva, sal, pe...

Segons plats

Previous SegĂźent
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
Risotto de pollastre i pastanaga silvestre Risotto de pollastre i pastanaga silvestre Si vols veure informaciĂł sobre la pastanaga silvestre clica aquĂ­ Ingredients per 4 persones: 2 pits de pollastre 1 litre de caldo de...
Mandonguilles de bacallà amb cigrons i colitxos   Ingredients per 4 persones:   200grs. de bacallà dessalat 50grs. de pa ratllat 2 ous 2 alls 1 manat de julivert Farina 1kg de cigrons...
filet de tonyina amb tomĂ quet natural i sĂ lvia filet de tonyina amb tomĂ quet natural i sĂ lvia   La sĂ lvia casa molt bĂŠ amb el tomĂ quet, però encara ho fa mĂŠs amb la tonyina, li dona un gust fresc insuperable.   Ingredients per 4 pers...
arròs cremòs de formatge amb violetes arròs cremòs de formatge amb violetes   Ingredients per 4 persones:   2 grapats de violetes 500grs. d’arròs 1 ceba 1 porro 1 cullerada de mantega 1  litre d’aigua 100ml. De crema...

Postres i begudes

Previous SegĂźent
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7
Patxaran Patxaran Aquesta fórmula me l’he feta jo segons el meu gust, diuen que amb 4 mesos de maceració n’hi ha prou; però jo no obro cap ampolla fins a Setmana San...
Bescuit de rosella Bescuit de rosella És molt important utilitzar pètals frescos de rosella i llavors sense torrar. Així obtindrem un gelat amb tota la seva esència. Ingre...
Xarop de regalèssia Xarop de regalèssia Aquest xarop el podeu utilitzar per fer gelatines, cremes, gelats... tambÊ com a beguda refrescant, una cullerada de xarop, uns glaçons i una mi...
Recuit de Fonteta amb xarop de roser silvestre Recuit de Fonteta amb xarop de roser silvestre   Aquest xarop el podem guardar en pots com si d’una melmelada es tractés. Ingredients: - 1 bol de grataculs (fruit del roser) - 1 bol de ...
Melmelada de mores Ingredients: 1 Kg. de mores; 600 grs. de sucre; 1 litre d’aigua; El suc d’una llimona Elaboració: deixem les mores amb l’aigua i el sucre ...
Licor de mores Manuel Durruti, en el seu llibre "Frutos silvestres comestibles y venenosos" Editorial Everest, ens ensenya una recepta força elaborada de f...
Cava de saüc Les flors de saüc per fer aquesta recepta, les heu d’agafar al matí, abans que els llevats marxin amb la calor i el vent Ingredients:10 litres d’aigua...
violeta PDF Imprimeix Correu electrònic
Dimecres, 4 de febrer de 2009 19:26

 

Sabies què?

  Hi ha constància del cultiu de violetes en el segle I dC. a Pèrsia, Síria i Turquía. Tot i que no és nativa d’aquestes regions, sinó del nord d’Àfrica i Europa.

Les violetes s’han introduït a la resta del món i actualment es cultiven en molt països pel seu perfum.

 Aquesta petita planta és apreciada des de fa mes de 2000 anys i moltes històries la alaven. Existeix una llegenda grega, Zeus es va enamorar d’una bonica donzella, de cabells blaus anomenada Io, a la que va convertir en vaca per protegir-la de la gelosia de la seva esposa Juno. Llavors, les terres on pasturava la vaca, es van omplir d’unes plantes amb les fulles que simbolitzaven cors i unes flors blaves, fines i delicades d’un agradable aroma per que en menges la Io. D’aquí es diu que va sortir el nom de “vIOla”.

 La violeta, com no, també era la flor de Afrodita, la deesa de l’amor, i del seu fill Priapo, el déu dels jardins. Tanta era la reverència que sentien els grecs per la violeta que la van convertir en el símbol d’Atenes.

 Hi ha una dita que diu : “si l’amor vols portar al teu costat, la primera violeta de l’any hauràs d’agafar”. Antigament aquesta flor es feia servir com a filtre d’amor i com a ingredient per moltes pocions màgiques amb la mateixa finalitat.

 Durant molts segles, s’han elaborat perfums amb les flors de violetes, barrejades amb arrels de lliri, d’olor a violeta.  A la segona meitat del segle XIX va augmentar molt l’interès per ella. Fins al punt de destinar grans explotacions de terreny pel seu cultiu comercial. Totes les dames amb classe la utilitzaven tan fresca com en perfum.

 Actualment existeix una indústria consolidada, sobretot a França, del cultiu de les violetes per fer-ne popurris, colònies, perfums i ara també en l’àmbit alimentari.

La essència de la flor de violeta, no pot obtenir-se per destil·lació; s’ha de recórrer a l’extracte eteri de la flor, del que mes tard se’n treu la essència de violeta, en tan escassa quantitat, que es necessita 1 Tm. de flors per fer 31 grs. d’essència, i que només fa olor de violeta quan està molt diluïda, per exemple, 1 gr. En 10 lt. D’alcohol. De totes les essències emprades en perfumeria, és la més cara amb diferència.

 

 


 FITXA TÈCNICA

 Viola odorata L.

CatalĂ :

Violeta, viola d’olor

 Castellà:

Violeta

 Descripció:

Planta perenne, vivaç, sense tija. Les fulles creixen directament del cep, que és curt i gruixut. Es reprodueix mitjançant estolons, que en molts llocs fan s’estenguin com catifes violetes. Les flors broten del cep i són de color violeta intens, tenen 5 sèpals i 5 pètals desiguals. El fruit és una càpsula de tres valves. La flor al tocar-la desprèn un agradable aroma molt característic dolcenc.

 Hàbitat:

Creix en boscos i zones ombrĂ­voles i humides des de terra baixa fins als 1300 m.

 Floració i collita:

A partir del mes de febrer i fins entrat l’abril és quan trobarem la violeta florida. Haurem de recollir-la quan hagi desaparegut la rosada en dies secs, sobre les 11 del matí o les 4 de la tarda

 Part comestible:

Les fulles i tiges

 Aplicacions gastronòmiques:

Amb les violetes, sobretot es fa rebosteria, melmelades, gelees...

Les flors, i fulles mĂŠs tendres es poden fer servir en amanides, que donaran gust, color i aroma molt perfumat

 Propietats:

Les flors de la violeta contenen mucílag, i per tant són un bon remei antitussigen. TambÊ contenen àcid salicílic que els hi dona unes propietats sudorífiques i antiinflamatòries molt bones.

L’arrel, pel seu contingut en saponines i alcaloides, posseeix propietats antiinflamatòries, expectorants i hipotensores, però en dosis altes és emètica i pot provocar el vòmit. De fet antigament s’havia fet servir l’arrel per provocar el vòmit en casos d’enverinament.

 

RECEPTES

  Clica aquí per veure la recepta de l'arrós cremós de formatge amb violetes

 

 

LAST_UPDATED2