El nom d’aquesta planta no està massa clar d’on prové. Es diu que el nom en francès “bourrache” deriva d’una paraula antiga que volia dir pelut o aspre. Però Bourrach antigament també significava “valor”;

Els grecs i romans creien que la borratja calmava i impartia valor. Aquesta creença va continuar fins al punt que Gerardo va citar-la en el seu Herbari dient: Ego borage gaudia semper ago.

Als soldats se’ls afegia borratja a la copa que prenien abans de partir al combat.

Als anys 80 es va descobrir que la borratja contenia àcid linoleic, una substància medicinal molt més important inclús que l’oli d’onagra

A l’estiu, abans que la planta mori; podeu recollir les llavors per plantar-ne a casa. Heu de conservar les llavors en un pot hermètic a la foscor i sobre el mes de febrer ja podreu plantar-les al jardí en un lloc ben assolellat. És una manera de tenir fulles i flors fresques a l’abast, a més de ser una planta molt vistosa. Jo la tinc plantada en una zona alternada amb camamilla i roselles. El meu fill en diu el racó de les papallones, per les moltes que hi ha.

A casa que sempre hem tingut horta ecològica, plantàvem la borratja entre mig les tomaqueres per controlar les plagues, sobretot la del cuc de tabac.

Per netejar les tiges ho podeu fer amb un fregall dels que utilitzem per rentar plats i raspallem troncs, tiges i fulles per treure’ls-hi els pèls. Un cop netes si necessitem guardar-les ho podem fer en una bossa de plàstic foradada a la nevera i no les rentarem fins el moment de cuinar. En canvi si el que voleu són les flors podeu fer un ram com si fos de flor ornamental amb una mica d’aigua i veureu com es van obrint totes. Així en tindreu sempre fresques.

Borago officinalis L.

Català:

Borratja, herba de la tos, orella d’ós, pa-i-peixet

Castellà:

Borraja, bora, alcohelo, corrago

Descripció:

Planta herbàcia anual de 20 a 60 cm. d’alt amb una successió de tiges en forma de penca, i que cada una acaba amb una fulla ovalada. La peculiaritat d’aquesta verdura és que tiges i fulles estan totalment cobertes per uns pelets llargs, aspres i molestos al tacte. Les flors son de color violaci, algunes blanques, en forma d’estrella de 5 puntes;  en el centre de la qual sobresurt unes anteres en forma cònica de color negre. Es habitual veure aquesta planta sempre envoltada d’abelles, això passa gràcies a la gran quantitat de nèctar que contenen

Hàbitat:

voreres de camps i camins; en terres remogudes

Floració i collita:

Es poden començar a recollir quan comencen a brotar el mes de desembre, però la època

de recol·lecció òptima és el mes de març quan comença la flor. Cal portar guants per protegir les mans

Part comestible:

Tota la planta: el tronc, les tiges, les fulles tendres i les flors

Aplicacions gastronòmiques:

El més habitual és consumir les tiges i fulles bullides com qualsevol verdura.

També com si fos una minestra, o amb sopes, arrebossada, saltejada, en forma de bunyols amb mel…

Les flors crues en amanida o infusions, pastissos i confiteria 

Les fulles fresques tenen un gust molt agradable a cogombre. Per això va molt bé tallar les fulles molt primetes i afegir-les a les amanides, amb formatge crema o afegida al iogurt o simplement posades dins un entrepà amb maionesa i ou. A més com les fulles tenen molts sals minerals, ens podem estalviar la sal.

Propietats:

La borratja és rica en potassi, calci, sodi i ferro. Les fulles tenen un alt contingut en vitamina C.

Pel que fa a les flors, se solen emprar en infusió una vegada que s’han tallat i assecat a l’ombra; contenen molts tanins i moltes substàncies minerals que ajuden a calmar la tos, la ronquera i els constipats bronquials a més de tenir propietats sudorífiques que van molt bé per quan hi ha febre.

El suc de la planta abans de la floració és diürètic, és a dir, neteja els ronyons i afavoreix l’orina. També estimula tot l’organisme, regula els canvis cel·lulars i calma el sistema nerviós.

RECEPTES

  Clica aquí per veure la recepta de tempura de borratja amb salsa de soja