La planta del mes

Borratja/Borraina Borratja/Borraina Sabies què?   El nom d’aquesta planta no està massa clar d’on prové. Es diu que el nom en francès “bourrache” de...

Plantes

Previous Següent
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7
  • 8
  • 9
  • 10
  • 11
  • 12
  • 13
  • 14
  • 15
  • 16
  • 17
  • 18
  • 19
  • 20
  • 21
  • 22
  • 23
Castanyer Castanyer El castanyer, natural de Àsia Menor, va ser introduït pels grecs i romans a Europa, i es va aclimatar sobretot en terrenys silicis, arr...
Malva Malva La malva és la flor que més records em porta de la infància. Les fulles rodones, les utilitzava com a plats per jugar a cuinet...
Espàrrec de marge Espàrrec de marge Asparagus acutifolius, esparreguera, ve del grec aspáragos i del llatí acutus: agut i folium: fulles, en referència als cladod...
Roser silvestre Roser silvestre   Roser silvestre    Sabies què?  Durant la Segona Guerra Mundial, els escolars britànics te...
Aranyons Aranyons A l’antiga Grècia creien que els aranyons eren negres perquè contenien la sang dels Titans i al prendre’ls desenvolupaves...
Pastanaga silvestre Pastanaga silvestre   Quan era petita pensava que la flor de la pastanaga, una vegada cau la flor i queda apinyada amb els seus fruits, era la casa de les marietes. Ara ...
Noguera - nous verdes Noguera - nous verdes La noguera és un dels arbres més antics que es coneixen a la Mediterrània. A l’antiga Roma, es feien servir com a medicina, inclús “Plinio el Viej...
Rosella Rosella En l’antiguitat es prenien roselles per la seva acció sedant. De fet una cosa que he pogut comprovar és que després de collir amb la mà moltes rose...
Colitxos Colitxos   Els colitxos (Silene vulgaris, de “Silé”-personatge de la mitologia grega que es presenta sempre amb el ventre gros i fa referència al calze in...
Agrella Agrella      El nom genèric de Rumex, prové del llatí "xuclar" i segons sembla, els romans xuclaven les fulles de les agrelles per alleujar la sed, i e...
Regalèssia Regalèssia De jovenets, recordo els millors dolços que menjàvem eren les cireres i tallets d’arrel de regalèssia. Agafàvem les bicis i l’anàvem a collir. Era...
orenga orenga El nom d’orenga, deriva del grec "oros", que significa muntanya, i de “ganos”, que significa alegria i bellesa, per tant la seva traducció literal...
Xicoira Xicoira Sabies què?A l’antic Egipte, i a l’època greco-romana, la xicoira va ser una planta medicinal i alimentària molt important.Hi ha moltes llegendes que ...
Calèndula, boixac de camp Calèndula, boixac de camp Sabies què? Aquest mes us presento la meva flor preferida, m'agrada la seva vistositat, la seva lluentor... és una flor que s'adapta a tots ...
Sàlvia, tàrrec Sàlvia, tàrrec Sabies què?   A la sàlvia se li atribueixen moltes virtuts; el seu nom prové del llatí “salvere” que significa salvar, perquè es considerava que...
violeta violeta   Sabies què?  Hi ha constància del cultiu de violetes en el segle I dC. a Pèrsia, Síria i Turquía. Tot i que no és nativa d’aquestes regions, sinó de...
Créixens Créixens     Sabies què?   La primera vegada que el meu pare em va veure menjant créixens, em va dir que si tenia gana ja em colliria un parell d’enciams, q...
repunxó repunxó  Sabies què?   Antigament, es venien repunxons als mercats dels pobles. Però actualment ja quasi ningú els coneix. Quan les amanides s’anaven a bus...
nyàmeres nyàmeres Sabies què?   Va ser portada a Europa a primers del segle XVII des del Canadà. Durant el segle XVIII era una menja molt corrent a la Península i...
Figuera de moro Figuera de moro  Sabies què? Les cactàcies del gènere Opuntia, que inclou la figuera de moro (Opuntia maxima Mill.), i les del gènere Nopalea es coneixen a Mèxic pel...
romeguera romeguera Sabies què? Dioscórides feia el següent comentari: "La Romeguera és coneguda per tots, apreta, desseca, i enfosqueix el cabell: La cocció dels b...
Corretjola Corretjola  Curiositats: (verure receptes)  El seu nom científic, convolvulus, significa recargolada, i arvensis significa campestre, fent referència a l’hàbitat...
Saüc Saüc  Curiositats: (verure receptes)  El saüc és un dels arbres amb més potencial màgic a la cultura europea. En moltes ocasions inclús l’havien associat a...

Primers plats

Previous Següent
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7
  • 8
  • 9
  • 10
  • 11
  • 12
Crema de malves amb tofu arrebossat Crema de malves amb tofu arrebossat A Egipte fan una sopa de malves anomenada “sopa Melokhia” que ja es feia en temps dels faraons i que encara avui dia es continua consum...
Carbonara d’espàrrecs i favetes tendres amb pernil Carbonara d’espàrrecs i favetes tendres amb pernil   Ingredients per 4 persones: 4 manats d’espàrrecs 200grs. de favetes pelades 4 alls tendres 4 llesqu...
brandada brandada     BRANDADA DE BACALLÀ, ORENGA I TOMÀQUETS SECS   Ingredients per 4 persones:   400grs. de bacallà dessalat ½  cabeça d’alls...
Coca d’herbes Coca d’herbes  Aquesta recepta sovint la preparo per berenar a mitja tarda. És molt semblant a la coca trempó, però aquesta només porta verdures i herbetes I...
Croquetes de formatge i calèndules Croquetes de formatge i calèndules   Ingredients per 4 persones:   60g de mantega 60g de farina 350ml de llet 1 grapat de calèndules 1 rovell d'ou 100g de formatge ratllat ...
Tempura de borratja amb salsa de soja Tempura de borratja amb salsa de soja   En aquesta recepta, podríeu substituir la sal per sucre i la salsa de soja per mel i  tindríeu uns  bunyols dolços de fulles de borratja.   T...
Amanida aromàtica de créixens, taronja i bacallà Amanida aromàtica de créixens, taronja i bacallà  Aquesta amanida és ideal pels mesos d’hivern per la gran quantitat de vitamina C que conté   Ingredients per 4 persones: Un manat de créixens tend...
Minestra d’arrels i bulbs silvestres  Aquesta recepta pot servir tant per menjar sola com per acompanyar algun plat de carn o peix.   Ingredients per 4 persones:  8 plantes de re...
Amanida de repunxons i pimpinelles morades Amanida de repunxons i pimpinelles morades  Si sortiu al bosc, passejant entre suredes i pins podeu trobar entre les herbes del sotabosc la pimpinella morada, un bolet de color violeta de g...
Vieires amb nyàmeres al safrà Ingredients per 4 persones:  -         8 vieires -         16 nyàmeres -         Un bouquet d’herbes o de diferents enciams -         4 branqu...
Tàrtar de salmó i figues de moro  Normalment, acostumem a lligar els tàrtars amb ou. En aquest cas l’artell de la figuera de moro al tenir aquesta textura un mica bavosa, ens funciona...
Carpaccio de magret d’ànec amb gelat de foie i flors silvestres Carpaccio de magret d’ànec amb gelat de foie i flors silvestres  Ingredients per 4 persones: 2 magrets d’ànec, llavors de rosella, flors de corretjola i alguns pètals d’altres flors silvestres, oli d’oliva, sal, pe...

Segons plats

Previous Següent
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
Risotto de pollastre i pastanaga silvestre Risotto de pollastre i pastanaga silvestre Si vols veure informació sobre la pastanaga silvestre clica aquí Ingredients per 4 persones: 2 pits de pollastre 1 litre de caldo de...
Mandonguilles de bacallà amb cigrons i colitxos   Ingredients per 4 persones:   200grs. de bacallà dessalat 50grs. de pa ratllat 2 ous 2 alls 1 manat de julivert Farina 1kg de cigrons...
filet de tonyina amb tomàquet natural i sàlvia filet de tonyina amb tomàquet natural i sàlvia   La sàlvia casa molt bé amb el tomàquet, però encara ho fa més amb la tonyina, li dona un gust fresc insuperable.   Ingredients per 4 pers...
arròs cremòs de formatge amb violetes arròs cremòs de formatge amb violetes   Ingredients per 4 persones:   2 grapats de violetes 500grs. d’arròs 1 ceba 1 porro 1 cullerada de mantega 1  litre d’aigua 100ml. De crema...

Postres i begudes

Previous Següent
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7
Patxaran Patxaran Aquesta fórmula me l’he feta jo segons el meu gust, diuen que amb 4 mesos de maceració n’hi ha prou; però jo no obro cap ampolla fins a Setmana San...
Bescuit de rosella Bescuit de rosella És molt important utilitzar pètals frescos de rosella i llavors sense torrar. Així obtindrem un gelat amb tota la seva esència. Ingre...
Xarop de regalèssia Xarop de regalèssia Aquest xarop el podeu utilitzar per fer gelatines, cremes, gelats... també com a beguda refrescant, una cullerada de xarop, uns glaçons i una mi...
Recuit de Fonteta amb xarop de roser silvestre Recuit de Fonteta amb xarop de roser silvestre   Aquest xarop el podem guardar en pots com si d’una melmelada es tractés. Ingredients: - 1 bol de grataculs (fruit del roser) - 1 bol de ...
Melmelada de mores Ingredients: 1 Kg. de mores; 600 grs. de sucre; 1 litre d’aigua; El suc d’una llimona Elaboració: deixem les mores amb l’aigua i el sucre ...
Licor de mores Manuel Durruti, en el seu llibre "Frutos silvestres comestibles y venenosos" Editorial Everest, ens ensenya una recepta força elaborada de f...
Cava de saüc Les flors de saüc per fer aquesta recepta, les heu d’agafar al matí, abans que els llevats marxin amb la calor i el vent Ingredients:10 litres d’aigua...
Borratja/Borraina PDF Imprimeix Correu electrònic
Divendres, 10 de febrer de 2012 19:30

Sabies què?

 

El nom d’aquesta planta no està massa clar d’on prové. Es diu que el nom en francès “bourrache” deriva d’una paraula antiga que volia dir pelut o aspre. Però Bourrach antigament també significava “valor”;

Els grecs i romans creien que la borratja calmava i impartia valor. Aquesta creença va continuar fins al punt que Gerardo va citar-la en el seu Herbari dient: Ego borage gaudia semper ago.

Als soldats se’ls afegia borratja a la copa que prenien abans de partir al combat.

 

Als anys 80 es va descobrir que la borratja contenia àcid linoleic, una substància medicinal molt més important inclús que l’oli d’onagra

 

A l’estiu, abans que la planta mori; podeu recollir les llavors per plantar-ne a casa. Heu de conservar les llavors en un pot hermètic a la foscor i sobre el mes de febrer ja podreu plantar-les al jardí en un lloc ben assolellat. És una manera de tenir fulles i flors fresques a l’abast, a més de ser una planta molt vistosa. Jo la tinc plantada en una zona alternada amb camamilla i roselles. El meu fill en diu el racó de les papallones, per les moltes que hi ha.

 

A casa que sempre hem tingut horta ecològica, plantàvem la borratja entre mig les tomaqueres per controlar les plagues, sobretot la del cuc de tabac.

 

Per netejar les tiges ho podeu fer amb un fregall dels que utilitzem per rentar plats i raspallem troncs, tiges i fulles per treure’ls-hi els pèls. Un cop netes si necessitem guardar-les ho podem fer en una bossa de plàstic foradada a la nevera i no les rentarem fins el moment de cuinar. En canvi si el que voleu són les flors podeu fer un ram com si fos de flor ornamental amb una mica d’aigua i veureu com es van obrint totes. Així en tindreu sempre fresques.

 

 

 

 

 Cliqueu aquí per verure el video de Cuina Salvatge: Ingredients de la natura al plat

 

 

Borago officinalis L.

 

Català:

Borratja, borraina, herba de la tos, orella d’ós, pa-i-peixet

 

Castellà:

Borraja, bora, alcohelo, corrago

 

Descripció:

Planta herbàcia anual de 20 a 60 cm. d’alt amb una successió de tiges en forma de penca, i que cada una acaba amb una fulla ovalada. La peculiaritat d’aquesta verdura és que tiges i fulles estan totalment cobertes per uns pelets llargs, aspres i molestos al tacte. Les flors son de color violaci, algunes blanques, en forma d’estrella de 5 puntes;  en el centre de la qual sobresurt unes anteres en forma cònica de color negre. Es habitual veure aquesta planta sempre envoltada d’abelles, això passa gràcies a la gran quantitat de nèctar que contenen. Neixen per sota dels 500m. Més habitual en terra baixa i a nivell del mar.

 

Hàbitat:

Voreres de camps i camins; en terres remogudes

 

Floració i collita:

Es poden començar a recollir quan comencen a brotar el mes de desembre, però la època

de recol·lecció òptima és el mes de març quan comença la flor. Cal portar guants per protegir les mans

 

Part comestible:

Tota la planta: el tronc, les tiges, les fulles tendres i les flors

 

Aplicacions gastronòmiques:

El més habitual és consumir les tiges i fulles bullides com qualsevol verdura.

També com si fos una minestra, o amb sopes, arrebossada, saltejada, en forma de bunyols amb mel…

Les flors crues en amanida o infusions, pastissos i confiteria 

Les fulles fresques tenen un gust molt agradable a cogombre. Per això va molt bé tallar les fulles molt primetes i afegir-les a les amanides, amb formatge crema o afegida al iogurt o simplement posades dins un entrepà amb maionesa i ou. A més com les fulles tenen molts sals minerals, ens podem estalviar la sal.

 

Propietats:

La borratja és rica en potassi, calci, sodi i ferro. Les fulles tenen un alt contingut en vitamina C.

Pel que fa a les flors, se solen emprar en infusió una vegada que s’han tallat i assecat a l’ombra; contenen molts tanins i moltes substàncies minerals que ajuden a calmar la tos, la ronquera i els constipats bronquials a més de tenir propietats sudorífiques que van molt bé per quan hi ha febre.

El suc de la planta abans de la floració és diürètic, és a dir, neteja els ronyons i afavoreix l’orina. També estimula tot l’organisme, regula els canvis cel·lulars i calma el sistema nerviós.

RECEPTES

  Clica aquí per veure la recepta de tempura de borratja amb salsa de soja

LAST_UPDATED2