La planta del mes

Castanyer Castanyer El castanyer, natural de Àsia Menor, va ser introduït pels grecs i romans a Europa, i es va aclimatar sobretot en terrenys silicis, arribant a ser molt abundant en a...

Plantes

Previous Següent
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7
  • 8
  • 9
  • 10
  • 11
  • 12
  • 13
  • 14
  • 15
  • 16
  • 17
  • 18
  • 19
  • 20
  • 21
  • 22
  • 23
Malva Malva La malva és la flor que més records em porta de la infància. Les fulles rodones, les utilitzava com a plats per jugar a cuinet...
Espàrrec de marge Espàrrec de marge Asparagus acutifolius, esparreguera, ve del grec aspáragos i del llatí acutus: agut i folium: fulles, en referència als cladod...
Roser silvestre Roser silvestre   Roser silvestre    Sabies què?  Durant la Segona Guerra Mundial, els escolars britànics te...
Aranyons Aranyons A l’antiga Grècia creien que els aranyons eren negres perquè contenien la sang dels Titans i al prendre’ls desenvolupaves...
Pastanaga silvestre Pastanaga silvestre   Quan era petita pensava que la flor de la pastanaga, una vegada cau la flor i queda apinyada amb els seus fruits, era la casa de les marietes. Ara ...
Noguera - nous verdes Noguera - nous verdes La noguera és un dels arbres més antics que es coneixen a la Mediterrània. A l’antiga Roma, es feien servir com a medicina, inclús “Plinio el Viej...
Rosella Rosella En l’antiguitat es prenien roselles per la seva acció sedant. De fet una cosa que he pogut comprovar és que després de collir amb la mà moltes rose...
Colitxos Colitxos   Els colitxos (Silene vulgaris, de “Silé”-personatge de la mitologia grega que es presenta sempre amb el ventre gros i fa referència al calze in...
Agrella Agrella      El nom genèric de Rumex, prové del llatí "xuclar" i segons sembla, els romans xuclaven les fulles de les agrelles per alleujar la sed, i e...
Regalèssia Regalèssia De jovenets, recordo els millors dolços que menjàvem eren les cireres i tallets d’arrel de regalèssia. Agafàvem les bicis i l’anàvem a collir. Era...
orenga orenga El nom d’orenga, deriva del grec "oros", que significa muntanya, i de “ganos”, que significa alegria i bellesa, per tant la seva traducció literal...
Xicoira Xicoira Sabies què?A l’antic Egipte, i a l’època greco-romana, la xicoira va ser una planta medicinal i alimentària molt important.Hi ha moltes llegendes que ...
Calèndula, boixac de camp Calèndula, boixac de camp Sabies què? Aquest mes us presento la meva flor preferida, m'agrada la seva vistositat, la seva lluentor... és una flor que s'adapta a tots ...
Sàlvia, tàrrec Sàlvia, tàrrec Sabies què?   A la sàlvia se li atribueixen moltes virtuts; el seu nom prové del llatí “salvere” que significa salvar, perquè es considerava que...
Borratja Borratja Sabies què?   El nom d’aquesta planta no està massa clar d’on prové. Es diu que el nom en francès “bourrache” deriva d’una paraula antiga que v...
violeta violeta   Sabies què?  Hi ha constància del cultiu de violetes en el segle I dC. a Pèrsia, Síria i Turquía. Tot i que no és nativa d’aquestes regions, sinó de...
Créixens Créixens     Sabies què?   La primera vegada que el meu pare em va veure menjant créixens, em va dir que si tenia gana ja em colliria un parell d’enciams, q...
repunxó repunxó  Sabies què?   Antigament, es venien repunxons als mercats dels pobles. Però actualment ja quasi ningú els coneix. Quan les amanides s’anaven a bus...
nyàmeres nyàmeres Sabies què?   Va ser portada a Europa a primers del segle XVII des del Canadà. Durant el segle XVIII era una menja molt corrent a la Península i...
Figuera de moro Figuera de moro  Sabies què? Les cactàcies del gènere Opuntia, que inclou la figuera de moro (Opuntia maxima Mill.), i les del gènere Nopalea es coneixen a Mèxic pel...
romeguera romeguera Sabies què? Dioscórides feia el següent comentari: "La Romeguera és coneguda per tots, apreta, desseca, i enfosqueix el cabell: La cocció dels b...
Corretjola Corretjola  Curiositats: (verure receptes)  El seu nom científic, convolvulus, significa recargolada, i arvensis significa campestre, fent referència a l’hàbitat...
Saüc Saüc  Curiositats: (verure receptes)  El saüc és un dels arbres amb més potencial màgic a la cultura europea. En moltes ocasions inclús l’havien associat a...

Primers plats

Previous Següent
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7
  • 8
  • 9
  • 10
  • 11
  • 12
Crema de malves amb tofu arrebossat Crema de malves amb tofu arrebossat A Egipte fan una sopa de malves anomenada “sopa Melokhia” que ja es feia en temps dels faraons i que encara avui dia es continua consum...
Carbonara d’espàrrecs i favetes tendres amb pernil Carbonara d’espàrrecs i favetes tendres amb pernil   Ingredients per 4 persones: 4 manats d’espàrrecs 200grs. de favetes pelades 4 alls tendres 4 llesqu...
brandada brandada     BRANDADA DE BACALLÀ, ORENGA I TOMÀQUETS SECS   Ingredients per 4 persones:   400grs. de bacallà dessalat ½  cabeça d’alls...
Coca d’herbes Coca d’herbes  Aquesta recepta sovint la preparo per berenar a mitja tarda. És molt semblant a la coca trempó, però aquesta només porta verdures i herbetes I...
Croquetes de formatge i calèndules Croquetes de formatge i calèndules   Ingredients per 4 persones:   60g de mantega 60g de farina 350ml de llet 1 grapat de calèndules 1 rovell d'ou 100g de formatge ratllat ...
Tempura de borratja amb salsa de soja Tempura de borratja amb salsa de soja   En aquesta recepta, podríeu substituir la sal per sucre i la salsa de soja per mel i  tindríeu uns  bunyols dolços de fulles de borratja.   T...
Amanida aromàtica de créixens, taronja i bacallà Amanida aromàtica de créixens, taronja i bacallà  Aquesta amanida és ideal pels mesos d’hivern per la gran quantitat de vitamina C que conté   Ingredients per 4 persones: Un manat de créixens tend...
Minestra d’arrels i bulbs silvestres  Aquesta recepta pot servir tant per menjar sola com per acompanyar algun plat de carn o peix.   Ingredients per 4 persones:  8 plantes de re...
Amanida de repunxons i pimpinelles morades Amanida de repunxons i pimpinelles morades  Si sortiu al bosc, passejant entre suredes i pins podeu trobar entre les herbes del sotabosc la pimpinella morada, un bolet de color violeta de g...
Vieires amb nyàmeres al safrà Ingredients per 4 persones:  -         8 vieires -         16 nyàmeres -         Un bouquet d’herbes o de diferents enciams -         4 branqu...
Tàrtar de salmó i figues de moro  Normalment, acostumem a lligar els tàrtars amb ou. En aquest cas l’artell de la figuera de moro al tenir aquesta textura un mica bavosa, ens funciona...
Carpaccio de magret d’ànec amb gelat de foie i flors silvestres Carpaccio de magret d’ànec amb gelat de foie i flors silvestres  Ingredients per 4 persones: 2 magrets d’ànec, llavors de rosella, flors de corretjola i alguns pètals d’altres flors silvestres, oli d’oliva, sal, pe...

Segons plats

Previous Següent
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
Risotto de pollastre i pastanaga silvestre Risotto de pollastre i pastanaga silvestre Si vols veure informació sobre la pastanaga silvestre clica aquí Ingredients per 4 persones: 2 pits de pollastre 1 litre de caldo de...
Mandonguilles de bacallà amb cigrons i colitxos   Ingredients per 4 persones:   200grs. de bacallà dessalat 50grs. de pa ratllat 2 ous 2 alls 1 manat de julivert Farina 1kg de cigrons...
filet de tonyina amb tomàquet natural i sàlvia filet de tonyina amb tomàquet natural i sàlvia   La sàlvia casa molt bé amb el tomàquet, però encara ho fa més amb la tonyina, li dona un gust fresc insuperable.   Ingredients per 4 pers...
arròs cremòs de formatge amb violetes arròs cremòs de formatge amb violetes   Ingredients per 4 persones:   2 grapats de violetes 500grs. d’arròs 1 ceba 1 porro 1 cullerada de mantega 1  litre d’aigua 100ml. De crema...

Postres i begudes

Previous Següent
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7
Patxaran Patxaran Aquesta fórmula me l’he feta jo segons el meu gust, diuen que amb 4 mesos de maceració n’hi ha prou; però jo no obro cap ampolla fins a Setmana San...
Bescuit de rosella Bescuit de rosella És molt important utilitzar pètals frescos de rosella i llavors sense torrar. Així obtindrem un gelat amb tota la seva esència. Ingre...
Xarop de regalèssia Xarop de regalèssia Aquest xarop el podeu utilitzar per fer gelatines, cremes, gelats... també com a beguda refrescant, una cullerada de xarop, uns glaçons i una mi...
Recuit de Fonteta amb xarop de roser silvestre Recuit de Fonteta amb xarop de roser silvestre   Aquest xarop el podem guardar en pots com si d’una melmelada es tractés. Ingredients: - 1 bol de grataculs (fruit del roser) - 1 bol de ...
Melmelada de mores Ingredients: 1 Kg. de mores; 600 grs. de sucre; 1 litre d’aigua; El suc d’una llimona Elaboració: deixem les mores amb l’aigua i el sucre ...
Licor de mores Manuel Durruti, en el seu llibre "Frutos silvestres comestibles y venenosos" Editorial Everest, ens ensenya una recepta força elaborada de f...
Cava de saüc Les flors de saüc per fer aquesta recepta, les heu d’agafar al matí, abans que els llevats marxin amb la calor i el vent Ingredients:10 litres d’aigua...
Calèndula, boixac de camp PDF Imprimeix Correu electrònic
Dijous, 14 de maig de 2009 10:32

Sabies què?

Aquest mes us presento la meva flor preferida, m'agrada la seva vistositat, la seva lluentor... és una flor que s'adapta a tots els terrenys que creix i reviu cada mes de l'any i si la planteu a casa sempre tindreu una flor amb que guarir-vos. Les propietats són infinites i les receptes que es poden preparar amb ella també. Per això he triat el nom d'aquesta flor pel restaurant que obrirem properament a Girona amb el meu home, en Jacint. Així des de LA CALÈNDULA de Girona, oferirem cada mes un menú on les flors siguin les protagonistes, us portarem el paisatge al plat i us obrirem gana amb un aperitiu molt especial: unes croquetes de formatge i calèndules simplement sensacionals.

 

Existeix una història d’una senyora d'Anglaterra amb pronòstic de càncer de pell, que quan va ser ingressada a l’hospital sempre mirava per la finestra, un jardí silvestre del centre. Un dia va veure com creixien unes floretes grogues i s’anaven multiplicant. Es va apropar al jardí i li va preguntar al jardiner quines flors eren; ell li va contestar que eren calèndules silvestres, però que aquell any sorprenentment havien envaït el jardí. Aquella senyora va començar a llegir i informar-se sobre aquella planta i va descobrir que tenien tantes propietats contra el càncer. Així que va començar a prendre infusions a diari; es va curar del tot i va tornar a caseta on no van faltar mai aquestes plantetes de calèndula al seu jardí.

El nom científic Calèndula, prové del llatí i vol dir “petit calendari”, ja que la duració del dia assenyala l’obertura i el tancament de les seves flor. Si de bon matí veieu les flors ben obertes, això voldrà dir que farà un dia esplèndid; si estan a mig obrir o tristoies, segurament el dia sigui força inestable.

Degut a les seves propietats colorants i a la seva semblança amb el safrà, s’ha fet servir des de fa molts anys (els romans ja ho feien) per substituir i falsificar el safrà a la cuina.


A l’Edat Mitjana la calèndula era l’emblema de l’amor, i es feia servir com a ingredient principal d’una poció màgica que prometia a les joves donzelles endevinar amb qui es casarien

Durant la guerra civil americana, els metges utilitzaven les calèndules en el camp de batalla per curar les ferides obertes dels soldats i de fet, encara avui dia, és una de les plantes amb més propietats per la cura de la pell; s’afegeix a molts productes de cosmètica.

Caléndula arvensis L.

Català:

Calèndula silvestre, boixac de camp, galdirons, llevagat, llevamans, inflabous, groguet de camp

Castellà:

Calèndula silvestre, maravilla de los campos, tetilla de gallina, flor de cada mes, hierba del podador

Descripció:

Planta de tiges robustes i ramificades, una mica peludes. Arriba a fer fins a 30 cm. de llarg, però molt sovint la trobem tombada a terra. Les fulles són de color verd fosc, alternes i amb algunes dents calloses. Les flors son de molt bon veure, tot i que són més petites , el botonet central de color marró. Les flors es tanquen a mitja tarda per tornar-se a obrir al matí. Els fruits són aquenis corbats en forma de niu de cuquets. La olor de la planta no és gaire agradable, és una olor molt mineral.

Hàbitat:

Creix en molts camps de cultiu, a les vores de camins, entre les urbanitzacions. També la podeu plantar en testos i jardins

Floració i collita:

El seu moment òptim de floració és la primavera, però la podem trobar gairebé en qualsevol mes de l’any; sempre i quan quedi abrigada del fred. Podem collir tota la planta per fer composicions medicinals o bé els pètals i fruits per cuinar.

Part comestible:

La flors i les fulles tendres

Aplicacions gastronòmiques:

Amb el pètals, es fan mantegues, formatges. Es posa a l’arròs com si fos safrà o a les llegums. Queden molt bé crus en amanides de cuscús o llegums o amb truites. En postres i pastissos, gelats i begudes.

Les fulles més tendres també les podem menjar crues en amanides; però amb precaució ja que el gust és una mica picant-amarg.

Propietats:

Les flors de calèndula contenen vitamina C, per tant s’havien usat molt per combatre l’escorbut.

També és un bon remei contra els mals de regla, ja sigui en tintura o bé presa en infusions 3 dies abans.

Jo, fa molts anys que la utilitzo com a loció per la pell, és el tònic més eficaç que he trobat per reduir els porus oberts, aclarir taques, nodrir i curar granets

És un bon remei per curar les cremades i les picades, ja que té propietats antisèptiques, antimicòtiques i antibacterianes. Si mai us pica una medusa, el millor és una crema de calèndula, es cura a l’acte.

La sàvia de la tija es fa servir també per curar les ferides

 

Clica aquí si vols veure la recepta de LES CROQUETES DE CALÈNDULA I FORMATGE

LAST_UPDATED2