La planta del mes

Castanyer Castanyer El castanyer, natural de Àsia Menor, va ser introduït pels grecs i romans a Europa, i es va aclimatar sobretot en terrenys silicis, arribant a ser molt abundant en a...

Plantes

Previous Següent
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7
  • 8
  • 9
  • 10
  • 11
  • 12
  • 13
  • 14
  • 15
  • 16
  • 17
  • 18
  • 19
  • 20
  • 21
  • 22
  • 23
Malva Malva La malva és la flor que més records em porta de la infància. Les fulles rodones, les utilitzava com a plats per jugar a cuinet...
Espàrrec de marge Espàrrec de marge Asparagus acutifolius, esparreguera, ve del grec aspáragos i del llatí acutus: agut i folium: fulles, en referència als cladod...
Roser silvestre Roser silvestre   Roser silvestre    Sabies què?  Durant la Segona Guerra Mundial, els escolars britànics te...
Aranyons Aranyons A l’antiga Grècia creien que els aranyons eren negres perquè contenien la sang dels Titans i al prendre’ls desenvolupaves...
Pastanaga silvestre Pastanaga silvestre   Quan era petita pensava que la flor de la pastanaga, una vegada cau la flor i queda apinyada amb els seus fruits, era la casa de les marietes. Ara ...
Noguera - nous verdes Noguera - nous verdes La noguera és un dels arbres més antics que es coneixen a la Mediterrània. A l’antiga Roma, es feien servir com a medicina, inclús “Plinio el Viej...
Rosella Rosella En l’antiguitat es prenien roselles per la seva acció sedant. De fet una cosa que he pogut comprovar és que després de collir amb la mà moltes rose...
Colitxos Colitxos   Els colitxos (Silene vulgaris, de “Silé”-personatge de la mitologia grega que es presenta sempre amb el ventre gros i fa referència al calze in...
Agrella Agrella      El nom genèric de Rumex, prové del llatí "xuclar" i segons sembla, els romans xuclaven les fulles de les agrelles per alleujar la sed, i e...
Regalèssia Regalèssia De jovenets, recordo els millors dolços que menjàvem eren les cireres i tallets d’arrel de regalèssia. Agafàvem les bicis i l’anàvem a collir. Era...
orenga orenga El nom d’orenga, deriva del grec "oros", que significa muntanya, i de “ganos”, que significa alegria i bellesa, per tant la seva traducció literal...
Xicoira Xicoira Sabies què?A l’antic Egipte, i a l’època greco-romana, la xicoira va ser una planta medicinal i alimentària molt important.Hi ha moltes llegendes que ...
Calèndula, boixac de camp Calèndula, boixac de camp Sabies què? Aquest mes us presento la meva flor preferida, m'agrada la seva vistositat, la seva lluentor... és una flor que s'adapta a tots ...
Sàlvia, tàrrec Sàlvia, tàrrec Sabies què?   A la sàlvia se li atribueixen moltes virtuts; el seu nom prové del llatí “salvere” que significa salvar, perquè es considerava que...
Borratja Borratja Sabies què?   El nom d’aquesta planta no està massa clar d’on prové. Es diu que el nom en francès “bourrache” deriva d’una paraula antiga que v...
violeta violeta   Sabies què?  Hi ha constància del cultiu de violetes en el segle I dC. a Pèrsia, Síria i Turquía. Tot i que no és nativa d’aquestes regions, sinó de...
Créixens Créixens     Sabies què?   La primera vegada que el meu pare em va veure menjant créixens, em va dir que si tenia gana ja em colliria un parell d’enciams, q...
repunxó repunxó  Sabies què?   Antigament, es venien repunxons als mercats dels pobles. Però actualment ja quasi ningú els coneix. Quan les amanides s’anaven a bus...
nyàmeres nyàmeres Sabies què?   Va ser portada a Europa a primers del segle XVII des del Canadà. Durant el segle XVIII era una menja molt corrent a la Península i...
Figuera de moro Figuera de moro  Sabies què? Les cactàcies del gènere Opuntia, que inclou la figuera de moro (Opuntia maxima Mill.), i les del gènere Nopalea es coneixen a Mèxic pel...
romeguera romeguera Sabies què? Dioscórides feia el següent comentari: "La Romeguera és coneguda per tots, apreta, desseca, i enfosqueix el cabell: La cocció dels b...
Corretjola Corretjola  Curiositats: (verure receptes)  El seu nom científic, convolvulus, significa recargolada, i arvensis significa campestre, fent referència a l’hàbitat...
Saüc Saüc  Curiositats: (verure receptes)  El saüc és un dels arbres amb més potencial màgic a la cultura europea. En moltes ocasions inclús l’havien associat a...

Primers plats

Previous Següent
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7
  • 8
  • 9
  • 10
  • 11
  • 12
Crema de malves amb tofu arrebossat Crema de malves amb tofu arrebossat A Egipte fan una sopa de malves anomenada “sopa Melokhia” que ja es feia en temps dels faraons i que encara avui dia es continua consum...
Carbonara d’espàrrecs i favetes tendres amb pernil Carbonara d’espàrrecs i favetes tendres amb pernil   Ingredients per 4 persones: 4 manats d’espàrrecs 200grs. de favetes pelades 4 alls tendres 4 llesqu...
brandada brandada     BRANDADA DE BACALLÀ, ORENGA I TOMÀQUETS SECS   Ingredients per 4 persones:   400grs. de bacallà dessalat ½  cabeça d’alls...
Coca d’herbes Coca d’herbes  Aquesta recepta sovint la preparo per berenar a mitja tarda. És molt semblant a la coca trempó, però aquesta només porta verdures i herbetes I...
Croquetes de formatge i calèndules Croquetes de formatge i calèndules   Ingredients per 4 persones:   60g de mantega 60g de farina 350ml de llet 1 grapat de calèndules 1 rovell d'ou 100g de formatge ratllat ...
Tempura de borratja amb salsa de soja Tempura de borratja amb salsa de soja   En aquesta recepta, podríeu substituir la sal per sucre i la salsa de soja per mel i  tindríeu uns  bunyols dolços de fulles de borratja.   T...
Amanida aromàtica de créixens, taronja i bacallà Amanida aromàtica de créixens, taronja i bacallà  Aquesta amanida és ideal pels mesos d’hivern per la gran quantitat de vitamina C que conté   Ingredients per 4 persones: Un manat de créixens tend...
Minestra d’arrels i bulbs silvestres  Aquesta recepta pot servir tant per menjar sola com per acompanyar algun plat de carn o peix.   Ingredients per 4 persones:  8 plantes de re...
Amanida de repunxons i pimpinelles morades Amanida de repunxons i pimpinelles morades  Si sortiu al bosc, passejant entre suredes i pins podeu trobar entre les herbes del sotabosc la pimpinella morada, un bolet de color violeta de g...
Vieires amb nyàmeres al safrà Ingredients per 4 persones:  -         8 vieires -         16 nyàmeres -         Un bouquet d’herbes o de diferents enciams -         4 branqu...
Tàrtar de salmó i figues de moro  Normalment, acostumem a lligar els tàrtars amb ou. En aquest cas l’artell de la figuera de moro al tenir aquesta textura un mica bavosa, ens funciona...
Carpaccio de magret d’ànec amb gelat de foie i flors silvestres Carpaccio de magret d’ànec amb gelat de foie i flors silvestres  Ingredients per 4 persones: 2 magrets d’ànec, llavors de rosella, flors de corretjola i alguns pètals d’altres flors silvestres, oli d’oliva, sal, pe...

Segons plats

Previous Següent
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
Risotto de pollastre i pastanaga silvestre Risotto de pollastre i pastanaga silvestre Si vols veure informació sobre la pastanaga silvestre clica aquí Ingredients per 4 persones: 2 pits de pollastre 1 litre de caldo de...
Mandonguilles de bacallà amb cigrons i colitxos   Ingredients per 4 persones:   200grs. de bacallà dessalat 50grs. de pa ratllat 2 ous 2 alls 1 manat de julivert Farina 1kg de cigrons...
filet de tonyina amb tomàquet natural i sàlvia filet de tonyina amb tomàquet natural i sàlvia   La sàlvia casa molt bé amb el tomàquet, però encara ho fa més amb la tonyina, li dona un gust fresc insuperable.   Ingredients per 4 pers...
arròs cremòs de formatge amb violetes arròs cremòs de formatge amb violetes   Ingredients per 4 persones:   2 grapats de violetes 500grs. d’arròs 1 ceba 1 porro 1 cullerada de mantega 1  litre d’aigua 100ml. De crema...

Postres i begudes

Previous Següent
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7
Patxaran Patxaran Aquesta fórmula me l’he feta jo segons el meu gust, diuen que amb 4 mesos de maceració n’hi ha prou; però jo no obro cap ampolla fins a Setmana San...
Bescuit de rosella Bescuit de rosella És molt important utilitzar pètals frescos de rosella i llavors sense torrar. Així obtindrem un gelat amb tota la seva esència. Ingre...
Xarop de regalèssia Xarop de regalèssia Aquest xarop el podeu utilitzar per fer gelatines, cremes, gelats... també com a beguda refrescant, una cullerada de xarop, uns glaçons i una mi...
Recuit de Fonteta amb xarop de roser silvestre Recuit de Fonteta amb xarop de roser silvestre   Aquest xarop el podem guardar en pots com si d’una melmelada es tractés. Ingredients: - 1 bol de grataculs (fruit del roser) - 1 bol de ...
Melmelada de mores Ingredients: 1 Kg. de mores; 600 grs. de sucre; 1 litre d’aigua; El suc d’una llimona Elaboració: deixem les mores amb l’aigua i el sucre ...
Licor de mores Manuel Durruti, en el seu llibre "Frutos silvestres comestibles y venenosos" Editorial Everest, ens ensenya una recepta força elaborada de f...
Cava de saüc Les flors de saüc per fer aquesta recepta, les heu d’agafar al matí, abans que els llevats marxin amb la calor i el vent Ingredients:10 litres d’aigua...
Xicoira PDF Imprimeix Correu electrònic
Dijous, 11 de juny de 2009 20:46


Sabies què?


A l’antic Egipte, i a l’època greco-romana, la xicoira va ser una planta medicinal i alimentària molt important.
Hi ha moltes llegendes que parlen de la xicoira i de les seves flors blaves. N’hi ha una del folklore alemany que diu que una noia no podia deixar de plorar per al mort del seu estimat a la vora d’un camí, i de tant plorar es va convertir en la planta de la xicoira que en alemany es diu wegwort.
També expliquen que les flors blaves són una metamorfosi d’una bonica doncella que plorava buscant el seu estimat, i que per allà on passejava i deixava caure les llàgrimes, es convertien en plantes de xicoires.

Antigament la xicoira es plantava en rellotges florals, als jardins de les cases apoderades. Per que les seves flors s¡obren i es tanquen sempre a la mateixa hora. S’obren a l’alba i es tanquen al cap de 5 hores. Alguns jardiners que van observar que les fulles de la planta sempre apuntaven al nord, li van donar a la xicoira valors metafísics.

Podeu cultivar xicoies en jardineres o caixes de fusta (jo faig servir les caixes de fusta del vi) a la vostra terrassa o jardí.
A la tardor, s’arranquen les arrels, s’eliminen les barbetes i es planten en una jardinera deixant l’arrel a nivell de la terra. Es tapa la jardinera amb una capsa i es força el seu creixement. En quatre o sis setmanes els cabdells mesuraran al voltant de 20cm. Podem deixar-los créixer una mica més, lligant-los les fulles per que es conservin blancs i no amarguin. Sinó els poden recol·lectar al mateix moment de menjar-los, si els esquincem en comptes de tallar, provocarem un altre brot una mica més petit que el primer però igual de bo.

Les arrels torrades tenen un gust molt bo semblant al cafè. Al restaurant faig un gelat aromatitzat amb aquesta arrel que a tothom sorprén.

Des del segle XVII, les arrels seques, torrades i triturades, s’han fet servir en begudes. Dos segles després, Dickens va descriure a la seva revista Household Words, l’ampli cultiu que existia a Anglaterra com a substitutiu del cafè.

Cichorium intybus L.

Català:
Xicoira, xicoina, xicoia, xicoira amarga, masteguera borda.

Castellà:
Achicoria, hierba del café, almirón, amargón, ambubeya, camarroja, chicoria, ramaoya, radicha

Descripció:
És una herba anual o biennal, de vegades perenne, amb una arrel gruixuda i moltes barbes. Arran de terra es forma una roseta molt densa amb fulles que mesuren de 2 a 20 cm. de llarg i tenen un nervi central i les fulles son molt dividides a la punta, totes elles són una mica peludes al tacte. Les inflorescències són terminals en forma d’espiga de flors molt petites i compactes. Es pot confondre amb Plantago bellardii All. de fulles més enteres amb forma de punta d’espasa. Les llavors son molt petitones i de color marró. La confusió amb altres espècies de plantatge, no suposa cap problema, doncs totes són comestibles, unes amb més propietats que d’altres.

Hàbitat:
Marges de camins i carreteres, fins als 1500 metres, amb clima humit

Floració i collita:
La xicoira, comença a florir al mes de juny fins a octubre, el que ens interessa són les seves fulles, i perquè siguin tendres haurem de collir-les abans que la planta floreixi. Per collir l’arrel, ho haurem de fer a la tardor.

Part comestible:
Les fulles i les llavors, la flor també és comestible, però es tanca només agafar-la.

Aplicacions gastronòmiques:
Aquesta planta és una de les mes preuades, sobretot als Pirineus, on es troba amb les fulles de color blanc després d’haver passat l’hivern sota la neu. A terra baixa les fulles, tot i ser ben verdes, són també molt bones, les més tendres les utilitzarem amb barreges d’altres herbes per fer amanida o per substituir la popular ruca en els carpaccios, inclús queda molt bé barrejada amb galls de taronja i amanida amb vinagre d’estragó, per acompanyar carns greixoses. També podem menjar les fulles bullides, estofades en guisats, etc. Cuinades tenen un gust dolcenc molt bo semblant a les del dent de lleó.
L’arrel, tallada, dessecada i triturada, és un bon substitutiu del cafè, amb totes les propietats de la planta i sense els perjudicis del cafè. L’arrel també pot consumir-se bullida o estofada com si fos un nap quan es molt tendre, abans de la floració de la planta.

Propietats:
Les seves propietats estomacals son indiscutibles essent molt recomanada per obrir la gana. També és una planta que la recomanen medicinalment quan existeix bilis escassa, com a laxant suau, per l’estrenyiment, les llombrius intestinals, fetge congestionat, digestions lentes i dificultoses, depuració de la sang, inapetència...
També conté moltes vitamines, sobretot vitamina A i minerals, lactones sesquiterpèniques, ferro i potassi.
A l’arrel trobem inulina, que te una acció hipotensora i va molt bé pels diabètics

CLICA AQUÍ SI VOLS VEURE LA RECEPTA: COCA D'HERBES

LAST_UPDATED2