El nom d’orenga, deriva del grec "oros", que significa muntanya, i de “ganos”, que significa alegria i bellesa, per tant la seva traducció literal seria "alegría de la muntanya". A Grècia forma part de la corona que porten les parelles de nuvis en els casaments.

Segons la mitologia grega, el rei de Xipre tenia un servent anomenat Amarakos, al qui li va caure una ampolleta de perfum i es va desmaiar de la mateixa por. Com a càstig, els deus el van convertir en orenga. Llavors, cada vegada que creixia orenga silvestre prop d’una tomba, significava que els morts estaven bé. Venus va ser la primera en cultivar orenga al seu jardí.

Aristótiles explicava que les tortugues, després d’empassar-se una serp, menjaven orenga immediatament per evitar la mort, lo que va donar origen a la creença que actuava com antídot contra el verí.

Els grecs i romans no solament l’utilitzaven com a herba aromàtica pel bany i com a oli per massatges, sinó també com desinfectant i conservant. Es creu que ells van ser els responsables que l’orenga s’estengués per tot Europa, on es va donar a conèixer com a Mejorama

Hi ha una dita que diu :"l’orenga que tot mal trenca", precisament per les seves virtuts.

Per fer entrar les abelles als eixams es posaven branques d’orenga i aquella olor les atreia

Si voleu prendre un bany relaxant: feu una infusió d’orenga i afegiu-la a l’aigua del bany

Origanum vulgare L.

Català:

Orenga, orega

Castellà:

Orégano, mejorama, fluriégano

Descripció:

Planta perenne i vivaç, aromàtica i de fins 80cm. d’alçada. Fulles oposades, una mica peludes, ovals i de color verd clar. Flors petites agrupades amb la corol.la rosada i violàcia. Hi ha altres espècies del gènere origanum, com per ex. Origanum majorama L.

Hàbitat:

Creix en vorades de boscos caducifolis, en estatges montans i contrades mediterrànies més o menys plujoses, i quan més a prop del litoral més aromàtica.

Prop del meu poble hi ha un bosc molt assolellat on hi creix junt amb l'espígol comú, Lavandula angustifolia, és una joia caminar als matins del mes d’agost per allà. Quan arribo a casa encara em flairen les sabates a orenga i espígol

Floració i collita:

Millor si la collim quan està florida, a l’estiu. S’ha de tallar amb tisores deixant almenys la meitat de cada branquinyol, no l’estireu amb la mà, doncs no tornaria a brotar. A menys que vulgueu plantar-ne una mica a casa. Llavors estireu unes branquetes, a la primavera i mitjançant esqueixos la planteu en un test o a terra al jardí, feu servir un compost de terra, sorra i escorça. Així quan arribi l’estiu la tindreu florida i fresca a casa. I si el que voleu es conservar-la en sec, talleu-ne branquetes i les pengeu cap per vall en una habitació airejada i fosca. Quan estigui seca, traurem les fulletes i les guardarem en pots hermètics.

Part comestible:

Les fulles i les flors

Aplicacions gastronòmiques:

És un dels ingredients principals dels bouquets d’herbes. Per fer els cargols sempre n’hi poso. Combina molt bé amb la pizza, les carns i els plats de tomàquet, les verdures i les postres làcties.

Propietats:

És estimulant, tònica, digestiva, espasmolítica i estomacal. Va bé per les flatulències juntament amb el fonoll. També alleuja les menstruacions doloroses.

Aquesta planta és una de les millors antisèptiques gràcies al seu alt contingut en Timol. En infusió, ajuda a combatre refredats, te un efecte tranquil·litzant i alleuja el dolor d’estomac, també és un bon remei contra el mareig. Jo tinc un remei propi per aquells dies de ressaca en que la nit abans no t’has portat massa bé: per dinar un plat de pasta fresca amb molta orenga i un bon raig d’oli d’oliva. Et revifa que dona gust!

També va bé per alleujar temporalment una mal de queixal, mastegant durant un parell de minuts unes fulletes. I una cosa que m’han dit els avis, és que es posaven unes branques d’orenga sota el coixí per dormir millor.

Si voleu veure  receptes amb aquesta planta cliqueu aquí