La planta del mes

Castanyer Castanyer El castanyer, natural de Àsia Menor, va ser introduït pels grecs i romans a Europa, i es va aclimatar sobretot en terrenys silicis, arribant a ser molt abundant en a...

Plantes

Previous Següent
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7
  • 8
  • 9
  • 10
  • 11
  • 12
  • 13
  • 14
  • 15
  • 16
  • 17
  • 18
  • 19
  • 20
  • 21
  • 22
  • 23
Malva Malva La malva és la flor que més records em porta de la infància. Les fulles rodones, les utilitzava com a plats per jugar a cuinet...
Espàrrec de marge Espàrrec de marge Asparagus acutifolius, esparreguera, ve del grec aspáragos i del llatí acutus: agut i folium: fulles, en referència als cladod...
Roser silvestre Roser silvestre   Roser silvestre    Sabies què?  Durant la Segona Guerra Mundial, els escolars britànics te...
Aranyons Aranyons A l’antiga Grècia creien que els aranyons eren negres perquè contenien la sang dels Titans i al prendre’ls desenvolupaves...
Pastanaga silvestre Pastanaga silvestre   Quan era petita pensava que la flor de la pastanaga, una vegada cau la flor i queda apinyada amb els seus fruits, era la casa de les marietes. Ara ...
Noguera - nous verdes Noguera - nous verdes La noguera és un dels arbres més antics que es coneixen a la Mediterrània. A l’antiga Roma, es feien servir com a medicina, inclús “Plinio el Viej...
Rosella Rosella En l’antiguitat es prenien roselles per la seva acció sedant. De fet una cosa que he pogut comprovar és que després de collir amb la mà moltes rose...
Colitxos Colitxos   Els colitxos (Silene vulgaris, de “Silé”-personatge de la mitologia grega que es presenta sempre amb el ventre gros i fa referència al calze in...
Agrella Agrella      El nom genèric de Rumex, prové del llatí "xuclar" i segons sembla, els romans xuclaven les fulles de les agrelles per alleujar la sed, i e...
Regalèssia Regalèssia De jovenets, recordo els millors dolços que menjàvem eren les cireres i tallets d’arrel de regalèssia. Agafàvem les bicis i l’anàvem a collir. Era...
orenga orenga El nom d’orenga, deriva del grec "oros", que significa muntanya, i de “ganos”, que significa alegria i bellesa, per tant la seva traducció literal...
Xicoira Xicoira Sabies què?A l’antic Egipte, i a l’època greco-romana, la xicoira va ser una planta medicinal i alimentària molt important.Hi ha moltes llegendes que ...
Calèndula, boixac de camp Calèndula, boixac de camp Sabies què? Aquest mes us presento la meva flor preferida, m'agrada la seva vistositat, la seva lluentor... és una flor que s'adapta a tots ...
Sàlvia, tàrrec Sàlvia, tàrrec Sabies què?   A la sàlvia se li atribueixen moltes virtuts; el seu nom prové del llatí “salvere” que significa salvar, perquè es considerava que...
Borratja Borratja Sabies què?   El nom d’aquesta planta no està massa clar d’on prové. Es diu que el nom en francès “bourrache” deriva d’una paraula antiga que v...
violeta violeta   Sabies què?  Hi ha constància del cultiu de violetes en el segle I dC. a Pèrsia, Síria i Turquía. Tot i que no és nativa d’aquestes regions, sinó de...
Créixens Créixens     Sabies què?   La primera vegada que el meu pare em va veure menjant créixens, em va dir que si tenia gana ja em colliria un parell d’enciams, q...
repunxó repunxó  Sabies què?   Antigament, es venien repunxons als mercats dels pobles. Però actualment ja quasi ningú els coneix. Quan les amanides s’anaven a bus...
nyàmeres nyàmeres Sabies què?   Va ser portada a Europa a primers del segle XVII des del Canadà. Durant el segle XVIII era una menja molt corrent a la Península i...
Figuera de moro Figuera de moro  Sabies què? Les cactàcies del gènere Opuntia, que inclou la figuera de moro (Opuntia maxima Mill.), i les del gènere Nopalea es coneixen a Mèxic pel...
romeguera romeguera Sabies què? Dioscórides feia el següent comentari: "La Romeguera és coneguda per tots, apreta, desseca, i enfosqueix el cabell: La cocció dels b...
Corretjola Corretjola  Curiositats: (verure receptes)  El seu nom científic, convolvulus, significa recargolada, i arvensis significa campestre, fent referència a l’hàbitat...
Saüc Saüc  Curiositats: (verure receptes)  El saüc és un dels arbres amb més potencial màgic a la cultura europea. En moltes ocasions inclús l’havien associat a...

Primers plats

Previous Següent
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7
  • 8
  • 9
  • 10
  • 11
  • 12
Crema de malves amb tofu arrebossat Crema de malves amb tofu arrebossat A Egipte fan una sopa de malves anomenada “sopa Melokhia” que ja es feia en temps dels faraons i que encara avui dia es continua consum...
Carbonara d’espàrrecs i favetes tendres amb pernil Carbonara d’espàrrecs i favetes tendres amb pernil   Ingredients per 4 persones: 4 manats d’espàrrecs 200grs. de favetes pelades 4 alls tendres 4 llesqu...
brandada brandada     BRANDADA DE BACALLÀ, ORENGA I TOMÀQUETS SECS   Ingredients per 4 persones:   400grs. de bacallà dessalat ½  cabeça d’alls...
Coca d’herbes Coca d’herbes  Aquesta recepta sovint la preparo per berenar a mitja tarda. És molt semblant a la coca trempó, però aquesta només porta verdures i herbetes I...
Croquetes de formatge i calèndules Croquetes de formatge i calèndules   Ingredients per 4 persones:   60g de mantega 60g de farina 350ml de llet 1 grapat de calèndules 1 rovell d'ou 100g de formatge ratllat ...
Tempura de borratja amb salsa de soja Tempura de borratja amb salsa de soja   En aquesta recepta, podríeu substituir la sal per sucre i la salsa de soja per mel i  tindríeu uns  bunyols dolços de fulles de borratja.   T...
Amanida aromàtica de créixens, taronja i bacallà Amanida aromàtica de créixens, taronja i bacallà  Aquesta amanida és ideal pels mesos d’hivern per la gran quantitat de vitamina C que conté   Ingredients per 4 persones: Un manat de créixens tend...
Minestra d’arrels i bulbs silvestres  Aquesta recepta pot servir tant per menjar sola com per acompanyar algun plat de carn o peix.   Ingredients per 4 persones:  8 plantes de re...
Amanida de repunxons i pimpinelles morades Amanida de repunxons i pimpinelles morades  Si sortiu al bosc, passejant entre suredes i pins podeu trobar entre les herbes del sotabosc la pimpinella morada, un bolet de color violeta de g...
Vieires amb nyàmeres al safrà Ingredients per 4 persones:  -         8 vieires -         16 nyàmeres -         Un bouquet d’herbes o de diferents enciams -         4 branqu...
Tàrtar de salmó i figues de moro  Normalment, acostumem a lligar els tàrtars amb ou. En aquest cas l’artell de la figuera de moro al tenir aquesta textura un mica bavosa, ens funciona...
Carpaccio de magret d’ànec amb gelat de foie i flors silvestres Carpaccio de magret d’ànec amb gelat de foie i flors silvestres  Ingredients per 4 persones: 2 magrets d’ànec, llavors de rosella, flors de corretjola i alguns pètals d’altres flors silvestres, oli d’oliva, sal, pe...

Segons plats

Previous Següent
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
Risotto de pollastre i pastanaga silvestre Risotto de pollastre i pastanaga silvestre Si vols veure informació sobre la pastanaga silvestre clica aquí Ingredients per 4 persones: 2 pits de pollastre 1 litre de caldo de...
Mandonguilles de bacallà amb cigrons i colitxos   Ingredients per 4 persones:   200grs. de bacallà dessalat 50grs. de pa ratllat 2 ous 2 alls 1 manat de julivert Farina 1kg de cigrons...
filet de tonyina amb tomàquet natural i sàlvia filet de tonyina amb tomàquet natural i sàlvia   La sàlvia casa molt bé amb el tomàquet, però encara ho fa més amb la tonyina, li dona un gust fresc insuperable.   Ingredients per 4 pers...
arròs cremòs de formatge amb violetes arròs cremòs de formatge amb violetes   Ingredients per 4 persones:   2 grapats de violetes 500grs. d’arròs 1 ceba 1 porro 1 cullerada de mantega 1  litre d’aigua 100ml. De crema...

Postres i begudes

Previous Següent
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7
Patxaran Patxaran Aquesta fórmula me l’he feta jo segons el meu gust, diuen que amb 4 mesos de maceració n’hi ha prou; però jo no obro cap ampolla fins a Setmana San...
Bescuit de rosella Bescuit de rosella És molt important utilitzar pètals frescos de rosella i llavors sense torrar. Així obtindrem un gelat amb tota la seva esència. Ingre...
Xarop de regalèssia Xarop de regalèssia Aquest xarop el podeu utilitzar per fer gelatines, cremes, gelats... també com a beguda refrescant, una cullerada de xarop, uns glaçons i una mi...
Recuit de Fonteta amb xarop de roser silvestre Recuit de Fonteta amb xarop de roser silvestre   Aquest xarop el podem guardar en pots com si d’una melmelada es tractés. Ingredients: - 1 bol de grataculs (fruit del roser) - 1 bol de ...
Melmelada de mores Ingredients: 1 Kg. de mores; 600 grs. de sucre; 1 litre d’aigua; El suc d’una llimona Elaboració: deixem les mores amb l’aigua i el sucre ...
Licor de mores Manuel Durruti, en el seu llibre "Frutos silvestres comestibles y venenosos" Editorial Everest, ens ensenya una recepta força elaborada de f...
Cava de saüc Les flors de saüc per fer aquesta recepta, les heu d’agafar al matí, abans que els llevats marxin amb la calor i el vent Ingredients:10 litres d’aigua...
Regalèssia PDF Imprimeix Correu electrònic
Dissabte, 10 d'octubre de 2009 18:00


De jovenets, recordo els millors dolços que menjàvem eren les cireres i tallets d’arrel de regalèssia. Agafàvem les bicis i l’anàvem a collir. Era com una juguesca doncs sempre temptàvem la sort de si el pagès sortiria darrera nostre amb el bastó aixecat!

 

 

A l’Empordà encara en diem regalíssia, suposo perquè deriva del llatí tardà liquiritia, que per la seva banda es una deformació del grec glykýrriza, mot compost de glykýs, “dolç”, i rhíza, “arrel”.

 

Les dones grans del poble, l’anaven a buscar a Fontclara, un poble veï de Palau Sator; elles en feien xarop que guardaven a la farmaciola per quan es refredava algú de casa. Prenien un got de llet ben calenta amb una mica de mel i xarop de regalèssia, just abans d’anar a dormir. A l’endemà diuen que es llevaven com nous.

 

En medicina, la regalèssia s’ha receptat sempre pel mal de coll i com a expectorant. Plini el Vell ja va dir que “el suc de regalèssia era tant bo per la veu”; i vet aquí les pastilles Juanola i tota la resta de caramels farmacèutics destinats a pal·liar els símptomes catarrals.

 

Una vegada vaig llegir un article que explicava que la regalèssia feia pujar la pressió a la sang i que un hàbit que s’acostumava a fer quan deixaves el tabac era el de mastegar una arrel de regalèssia. Doncs després de llegir això em vaig documentar i sembla ser que és una planta hipertensora, així que han d’evitar-la la gent que acostuma a tenir la pressió alta, i per tant, els fumadors.

 

Als Pirineus també tenim una altre tipus de regalèssia, és la regalèssia de pastor, és una espècie de trèbol de flors púrpures, Trifolium alpinum L., i que la seva arrel fa el mateix gust.

 


 

Glycyrrhiza glabra L.

 

Català:

Regalèssia, regalíssia, pega dolça

 

Castellà:

Regaliz, regalicia, palodulce

 

Descripció:

Planta perenne de fins 1 metre d’alçada amb fulles compostes, alternes i pinnades desigualment, de tacte una mica resinós. Les flors es troben agrupades en forma d’espigues d’un color blau púrpura. El fruit és en forma de llegums comprimides de mida petita, amb una baina que conté d’una a quatre llavors petites i en forma de ronyó. A la base de la tija neixen rizomes horitzontals que van arrelant i formen nous brots que donen lloc a noves plantes.

 

Hàbitat:

Creix a la riba de rius i en terrenys humits

 

Floració i collita:

La regalèssia, floreix a la primavera, però com ens interessa l’arrel, haurem de posar-la a la nostra agenda pel mes d'octubre i novembre; moment en que podrem recol·lectar les arrels. No haurem de treure les arrels a cap planta menor de 4 anys i s’han de tallar només les arrels que facin més de 7mm. de diàmetre. Ho farem amb l’ajuda d’unes tisores de podar, espolsem bé la terra i les fem a tallets per guardar-les en capses.

 

Part comestible:

Les arrels

 

Aplicacions gastronòmiques:

De sempre, que la regalèssia s’ha destinat al món dolç dels caramels i als licors. Ara també trobem gelats, cremes, galetes...

En la cuina s’utilitza com a aromatitzant en algunes sopes, estofats i guisats, sempre amb molta precaució doncs l’aroma i el gust és tant persistent que ens amagaria la resta d’ingredients.

 

Propietats:

És de saviesa popular que la regalèssia va bé per la tos i el mal de coll.

La regalèssia també és un laxant suau, redueix els nivells d’àcid de l’estomac, alleujant la típica coïssor d’estomac. Te una notable eficàcia per calmar les ulceres gàstriques, perquè estén un gel protector sobre les parets de l’estomac, i a més alleuja els espasmes de l’intestí gruixut. També augmenta el flux de bilis i redueix el nivell de colesterol.

També rebaixa la sensació de gana i de set.

Compte : no la poden prendre els diabètics ni les embarassades. Millor no sobrepassar els 40 grs. per dia.

 

 Clica aquí si vols veure la recepta del xarop de regalèssia

 

 

 

LAST_UPDATED2