En l’antiguitat es prenien roselles per la seva acció sedant. De fet una cosa que he pogut comprovar és que després de collir amb la mà moltes roselles, el seu oli essencial i volàtil et queda impregnat a les mans i conseqüentment passa de la pell a la sang; i el resultat és que no pares de fer badalls de son. En homeopatia, està indicada contra els trastorns de la son i l’ansietat.

Els romans, consideraven la rosella una flor sagrada de la seva deessa del blat, Ceres. Que s’encarregava d’ensenyar als homes a plantar i recollir.

A l’antic Egipte ja feien servir les llavors per fer pa.

L’oli que s’extreu de les llavors, no sols s’utilitza en cuina sinó que també es fa servir com a oli de cremar, fabricació de vernissos, pintures i sabons.

La rosella es va estendre pels camps de Flandes després de les batalles de la primera Guerra Mundial i s’ha convertit en molts llocs com una flor que simbolitza el "Dia dels caiguts".

He trobat en alguns llibres remeiers antics, que quan tenien mal de coll feien un oli amb la planta, se l’untaven al coll i s’embolicaven amb una bufanda ben calenta

Per jugar al gall, gallina o poll (quan la flor està tancada primer es blanca (poll), després és rosa (gallina) i després és vermella (gall). Es juga com si es tractés d’una endevinalla.

Papaver rhoeas L.

Català:

Rosella, gallerets, ababolera, badabadoc, paramà, quiquiriquic

Castellà:

Amapola, ababol

Descripció:

Planta anual de fins a 60cm. d’alçada. Aquest gènere comprèn unes 100 espècies diferents. Considerada una mala herba en camps de conreu de cereals. Els pètals d’aquesta flor mesuren uns 5 cm. de llarg , amb una taca negra a la base i estigmes de color negre. Quan la flor s’asseca, és substituïda per una càpsula en forma de copa que conté moltes llavors petites de color negre. Les fulles són molt dentades de color verd fosc i fan fins a 10 cm. de llarg. La tija està recoberta d’uns pels molt petits.

Hàbitat:

Als camps de cereals, marges de camins, etc.

Floració i collita:

Primavera- estiu. Per collir els pètals millor quan acaben d’obrir-se a la primavera, al igual que les fulles tendres. Per les llavors ens haurem d’esperar a l’estiu que la planta estigui seca. Recollir les càpsules i espolsar-les en una bosseta de paper igual que si fos un saler.

Part comestible:

Els pètals, les fulles i les flors.

Aplicacions gastronòmiques:

Les fulles tendres en amanida, els pètals per gelats, pastisseria i inclús per fer alguna salsa, a mi personalment m’agrada molt la salsa de rosella per acompanyar alguns peixos, trobo que hi dona un gust com a regalèssia…

Les llavors tenen una olor dolça i al cuinar-les desprenen un aroma ametllat.

A la India utilitzen les llavors com a espessants de curris i salses. Les llavors fosques es fan servir com a cobertura de pans, coques i pastissos. Les llavors fregides en sec, són ingredients d’amanides i vinagretes diverses

Propietats:

La part de la planta més nutritiva són les llavors, tot i que les fulles i els pètals també tenen les seves propietats. Gràcies a les seves proteïnes ajuda a que hi hagi una bona secreció glandular d’hormones, que regulen els processos químics de l’organisme. També conté un oli volàtil que estimula la gana

Una infusió de pètals de rosella seca, alleuja la tos i la ronquera.

Si vols veure la recepta del bescuit de roselles clica aquí