La planta del mes

Castanyer Castanyer El castanyer, natural de Àsia Menor, va ser introduït pels grecs i romans a Europa, i es va aclimatar sobretot en terrenys silicis, arribant a ser molt abundant en a...

Plantes

Previous Següent
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7
  • 8
  • 9
  • 10
  • 11
  • 12
  • 13
  • 14
  • 15
  • 16
  • 17
  • 18
  • 19
  • 20
  • 21
  • 22
  • 23
Malva Malva La malva és la flor que més records em porta de la infància. Les fulles rodones, les utilitzava com a plats per jugar a cuinet...
Espàrrec de marge Espàrrec de marge Asparagus acutifolius, esparreguera, ve del grec aspáragos i del llatí acutus: agut i folium: fulles, en referència als cladod...
Roser silvestre Roser silvestre   Roser silvestre    Sabies què?  Durant la Segona Guerra Mundial, els escolars britànics te...
Aranyons Aranyons A l’antiga Grècia creien que els aranyons eren negres perquè contenien la sang dels Titans i al prendre’ls desenvolupaves...
Pastanaga silvestre Pastanaga silvestre   Quan era petita pensava que la flor de la pastanaga, una vegada cau la flor i queda apinyada amb els seus fruits, era la casa de les marietes. Ara ...
Noguera - nous verdes Noguera - nous verdes La noguera és un dels arbres més antics que es coneixen a la Mediterrània. A l’antiga Roma, es feien servir com a medicina, inclús “Plinio el Viej...
Rosella Rosella En l’antiguitat es prenien roselles per la seva acció sedant. De fet una cosa que he pogut comprovar és que després de collir amb la mà moltes rose...
Colitxos Colitxos   Els colitxos (Silene vulgaris, de “Silé”-personatge de la mitologia grega que es presenta sempre amb el ventre gros i fa referència al calze in...
Agrella Agrella      El nom genèric de Rumex, prové del llatí "xuclar" i segons sembla, els romans xuclaven les fulles de les agrelles per alleujar la sed, i e...
Regalèssia Regalèssia De jovenets, recordo els millors dolços que menjàvem eren les cireres i tallets d’arrel de regalèssia. Agafàvem les bicis i l’anàvem a collir. Era...
orenga orenga El nom d’orenga, deriva del grec "oros", que significa muntanya, i de “ganos”, que significa alegria i bellesa, per tant la seva traducció literal...
Xicoira Xicoira Sabies què?A l’antic Egipte, i a l’època greco-romana, la xicoira va ser una planta medicinal i alimentària molt important.Hi ha moltes llegendes que ...
Calèndula, boixac de camp Calèndula, boixac de camp Sabies què? Aquest mes us presento la meva flor preferida, m'agrada la seva vistositat, la seva lluentor... és una flor que s'adapta a tots ...
Sàlvia, tàrrec Sàlvia, tàrrec Sabies què?   A la sàlvia se li atribueixen moltes virtuts; el seu nom prové del llatí “salvere” que significa salvar, perquè es considerava que...
Borratja Borratja Sabies què?   El nom d’aquesta planta no està massa clar d’on prové. Es diu que el nom en francès “bourrache” deriva d’una paraula antiga que v...
violeta violeta   Sabies què?  Hi ha constància del cultiu de violetes en el segle I dC. a Pèrsia, Síria i Turquía. Tot i que no és nativa d’aquestes regions, sinó de...
Créixens Créixens     Sabies què?   La primera vegada que el meu pare em va veure menjant créixens, em va dir que si tenia gana ja em colliria un parell d’enciams, q...
repunxó repunxó  Sabies què?   Antigament, es venien repunxons als mercats dels pobles. Però actualment ja quasi ningú els coneix. Quan les amanides s’anaven a bus...
nyàmeres nyàmeres Sabies què?   Va ser portada a Europa a primers del segle XVII des del Canadà. Durant el segle XVIII era una menja molt corrent a la Península i...
Figuera de moro Figuera de moro  Sabies què? Les cactàcies del gènere Opuntia, que inclou la figuera de moro (Opuntia maxima Mill.), i les del gènere Nopalea es coneixen a Mèxic pel...
romeguera romeguera Sabies què? Dioscórides feia el següent comentari: "La Romeguera és coneguda per tots, apreta, desseca, i enfosqueix el cabell: La cocció dels b...
Corretjola Corretjola  Curiositats: (verure receptes)  El seu nom científic, convolvulus, significa recargolada, i arvensis significa campestre, fent referència a l’hàbitat...
Saüc Saüc  Curiositats: (verure receptes)  El saüc és un dels arbres amb més potencial màgic a la cultura europea. En moltes ocasions inclús l’havien associat a...

Primers plats

Previous Següent
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7
  • 8
  • 9
  • 10
  • 11
  • 12
Crema de malves amb tofu arrebossat Crema de malves amb tofu arrebossat A Egipte fan una sopa de malves anomenada “sopa Melokhia” que ja es feia en temps dels faraons i que encara avui dia es continua consum...
Carbonara d’espàrrecs i favetes tendres amb pernil Carbonara d’espàrrecs i favetes tendres amb pernil   Ingredients per 4 persones: 4 manats d’espàrrecs 200grs. de favetes pelades 4 alls tendres 4 llesqu...
brandada brandada     BRANDADA DE BACALLÀ, ORENGA I TOMÀQUETS SECS   Ingredients per 4 persones:   400grs. de bacallà dessalat ½  cabeça d’alls...
Coca d’herbes Coca d’herbes  Aquesta recepta sovint la preparo per berenar a mitja tarda. És molt semblant a la coca trempó, però aquesta només porta verdures i herbetes I...
Croquetes de formatge i calèndules Croquetes de formatge i calèndules   Ingredients per 4 persones:   60g de mantega 60g de farina 350ml de llet 1 grapat de calèndules 1 rovell d'ou 100g de formatge ratllat ...
Tempura de borratja amb salsa de soja Tempura de borratja amb salsa de soja   En aquesta recepta, podríeu substituir la sal per sucre i la salsa de soja per mel i  tindríeu uns  bunyols dolços de fulles de borratja.   T...
Amanida aromàtica de créixens, taronja i bacallà Amanida aromàtica de créixens, taronja i bacallà  Aquesta amanida és ideal pels mesos d’hivern per la gran quantitat de vitamina C que conté   Ingredients per 4 persones: Un manat de créixens tend...
Minestra d’arrels i bulbs silvestres  Aquesta recepta pot servir tant per menjar sola com per acompanyar algun plat de carn o peix.   Ingredients per 4 persones:  8 plantes de re...
Amanida de repunxons i pimpinelles morades Amanida de repunxons i pimpinelles morades  Si sortiu al bosc, passejant entre suredes i pins podeu trobar entre les herbes del sotabosc la pimpinella morada, un bolet de color violeta de g...
Vieires amb nyàmeres al safrà Ingredients per 4 persones:  -         8 vieires -         16 nyàmeres -         Un bouquet d’herbes o de diferents enciams -         4 branqu...
Tàrtar de salmó i figues de moro  Normalment, acostumem a lligar els tàrtars amb ou. En aquest cas l’artell de la figuera de moro al tenir aquesta textura un mica bavosa, ens funciona...
Carpaccio de magret d’ànec amb gelat de foie i flors silvestres Carpaccio de magret d’ànec amb gelat de foie i flors silvestres  Ingredients per 4 persones: 2 magrets d’ànec, llavors de rosella, flors de corretjola i alguns pètals d’altres flors silvestres, oli d’oliva, sal, pe...

Segons plats

Previous Següent
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
Risotto de pollastre i pastanaga silvestre Risotto de pollastre i pastanaga silvestre Si vols veure informació sobre la pastanaga silvestre clica aquí Ingredients per 4 persones: 2 pits de pollastre 1 litre de caldo de...
Mandonguilles de bacallà amb cigrons i colitxos   Ingredients per 4 persones:   200grs. de bacallà dessalat 50grs. de pa ratllat 2 ous 2 alls 1 manat de julivert Farina 1kg de cigrons...
filet de tonyina amb tomàquet natural i sàlvia filet de tonyina amb tomàquet natural i sàlvia   La sàlvia casa molt bé amb el tomàquet, però encara ho fa més amb la tonyina, li dona un gust fresc insuperable.   Ingredients per 4 pers...
arròs cremòs de formatge amb violetes arròs cremòs de formatge amb violetes   Ingredients per 4 persones:   2 grapats de violetes 500grs. d’arròs 1 ceba 1 porro 1 cullerada de mantega 1  litre d’aigua 100ml. De crema...

Postres i begudes

Previous Següent
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7
Patxaran Patxaran Aquesta fórmula me l’he feta jo segons el meu gust, diuen que amb 4 mesos de maceració n’hi ha prou; però jo no obro cap ampolla fins a Setmana San...
Bescuit de rosella Bescuit de rosella És molt important utilitzar pètals frescos de rosella i llavors sense torrar. Així obtindrem un gelat amb tota la seva esència. Ingre...
Xarop de regalèssia Xarop de regalèssia Aquest xarop el podeu utilitzar per fer gelatines, cremes, gelats... també com a beguda refrescant, una cullerada de xarop, uns glaçons i una mi...
Recuit de Fonteta amb xarop de roser silvestre Recuit de Fonteta amb xarop de roser silvestre   Aquest xarop el podem guardar en pots com si d’una melmelada es tractés. Ingredients: - 1 bol de grataculs (fruit del roser) - 1 bol de ...
Melmelada de mores Ingredients: 1 Kg. de mores; 600 grs. de sucre; 1 litre d’aigua; El suc d’una llimona Elaboració: deixem les mores amb l’aigua i el sucre ...
Licor de mores Manuel Durruti, en el seu llibre "Frutos silvestres comestibles y venenosos" Editorial Everest, ens ensenya una recepta força elaborada de f...
Cava de saüc Les flors de saüc per fer aquesta recepta, les heu d’agafar al matí, abans que els llevats marxin amb la calor i el vent Ingredients:10 litres d’aigua...
Noguera - nous verdes PDF Imprimeix Correu electrònic
Dissabte, 29 de maig de 2010 20:31

La noguera és un dels arbres més antics que es coneixen a la Mediterrània.

A l’antiga Roma, es feien servir com a medicina, inclús “Plinio el Viejo”, recomanava una barreja de pols de clova de nous amb oli, per empastar les càries. Tan els grecs com els romans, es suposa que per la similitud de la nou amb el cervell humà, recomanaven menjar nous contra el mal de cap.

Diuen els que coneixen la teoria dels signes, que durant la creació del món, Déu li va donar forma de cervell a la nou perquè els humans reconeguessin les virtuts d’aquesta llavor per la salut del cervell.

La noguera produeix unes substàncies anomenades juglones, que emmagatzemen en el seu teixit, especialment en les seves arrels. Aquestes substàncies són utilitzades per aquests arbres per anular el creixement d’altres espècies que viuen a la seva ombra i així evitar la competència. De fet si observeu el trajecte de les arrels de la noguera, veureu que les plantes tenen un aspecte semblant als símptomes de la sequera.

Es diu també que la noguera produeix mal de cap i malestar a les persones que s’ajeguin sota la seva ombra, per la seva capacitat d’absorbir energia.

En cas de fer règim, és millor menjar tres nous que una galeta, doncs a més de ser sanes, les nous contenen serotonina, que ajuda a rebaixar l’ansietat per menjar.

La noguera també destaca per la seva fusta, aquesta te un color rogenc i s’utilitza freqüentment en ebenisteria, al tractar-se d’una espècie que posseeix una fusta molt fàcil de treballar però, al mateix temps, molt resistent a la putrefacció. Tradicionalment ja va ser utilitzada per a realitzar verges i sants, així com adorns a retaules i cadires en esglésies i catedrals. En el segle XVI substitueix al roure en la realització de mobles de luxe, on aquesta fusta s’utilitzava per afegir-los talles d’alta qualitat. Com a fusta de xapat es comença a utilitzar en el segle XVIII, junt amb altres peces d’ebenisteria, com taules, rellotges, etc. Encara avui en dia es considera una fusta de qualitat per a realitzar xapes amb les quals es poden adornar la part externa de mobles diversos o decorar els panells dels cotxes o vaixells d’alt nivell.

De les fulles i les corfes verdes de la nou se n’extreu un tint per la roba. I l’oli de nous te propietats de bronzejat

Juglans regia L.

Català:

Noguera, noguer, anoguer, nouera, anouera

Castellà:

Nogal

Descripció:

Arbre de fulla caduca que pot mesurar més de 30 m d’alçada, de copa ample; el tronc és gruixat, llis i de color gris platejat. Les fulles són compostes, imparipinnades amb 5 a 9 folíols sencers, obovats de color verd clar, glabres i molt olorosos quan es freguen. Fruit gros, globular; la part externa, verda i carnosa, que al secar-se es torna negre i mostra al seu interior l’arrugada càscara de la nou. Les flors masculines són uns penjolls de color verd, que neixen sobre les branques de l’any anterior. Les femenines van en grups d’una a quatre al final de les branques del mateix any.

Hàbitat:

Sovint trobem la noguera cultivada, però es troba en estat silvestre en algunes fondalades a prop dels llocs habitats i dels conreus

Floració i collita:

Fa la flor a principis del mes d’abril fins al maig, i els fruits maduren a la tardor, a partir del mes de setembre. El que nosaltres mengem són les llavors, les nous, que agafarem una vegada el fruit estigui obert.

Part comestible:

Les fulles per fer tisanes i la llavor del fruit, la nou.

Aplicacions gastronòmiques:

Normalment les nous les mengem crues, però són infinites les seves aplicacions culinàries. Es fan servir sobretot en pastisseria, gelats, torrons i xocolates

Per condimentar amanides, per farcir carns. Lliguen molt bé amb els formatges

De la nou s’extreu un oli molt aromàtic, ideal per acompanyar carpaccios i pastes. És important conservar aquest oli ben tapat i a la foscor, doncs es torna ranci de seguida i llavors podria fer-nos mal d’estómac.

Les nous verdes és l’ingredient principal per fer la ratafia

Propietats:

L’alt contingut en greixos i proteïnes d’alt valor biològic, les fan molt més nutritives que la pròpia carn de vedella

Les nous i les fulles de la noguera ajuden a combatre la diabetis i la incontinència urinària en petits i grans.

Les nous lluiten contra la retenció de líquids, estimulen les defenses, regula el nivell de sucre a la sang, millora l’artritis, potencia la memòria i contenen 20 vegades més antioxidants que les taronges o les tomates. Però com tots els fruits secs contenen molts greixos i no en podem abusar, 100grs. tenen 675 Kcal.

Són molt riques en coure, zinc, ferro, fòsfor i vitamines A, D, B1, B2, B3, B6, B8 i E, així com àcid Omega-3 i Omega-6, motiu per les que són bones aliades contra l’anèmia, el colesterol dolent, la hipertensió, l’envelliment prematur, els desequilibris hormonals, la falta de concentració, la depressió, la caiguda de cabell...

Si vols veure receptes de nous verdes, clica aquí

 

LAST_UPDATED2