La malva és la flor que més records em porta de la infància. Les fulles rodones, les utilitzava com a plats per jugar a cuinetes i els fruits els compartia amb les nines. El gust mantegós del fruits fa que a la mainada els hi agradi molt.

Les fulles de malva ja es consumien com a verdura entre els egipcis, romans, xinesos i grecs, però els hi estaven prohibides als pitagòrics, que les consideraven sagrades

També les cultivaven els anglosaxons com a verdura i els fruits els anomenaven formatges, per això el nom de la planta en anglès: "flor del queso"

Una llegenda de bruixes explica que a l'Edat Mitjana, s’enterraven fulles de malva sota les portes dels estables perquè les bruixes no robessin la llet.

En l’antiguitat un remei molt popular era el de coure tota la planta inclosa l’arrel, amb fonoll i llavors d’anís, i presa amb vi, ajudava a pal·liar els dolors de bufeta i intestinals, alhora que combatien l’estrenyiment.

Són tants els remeis fets amb malves, que existeix un refrany antic que diu: “Con un huerto y un malvar hay medicinas para un hogar” i “Con un pozo y un malvar boticario del lugar”

De la mateixa família que les malves, trobem el malví, Althaea officinalis, es troba més fàcilment al litoral, és de dimensions més grans, és com un arbust amb forma d’arbre petit. Les fulles i flors són també més grans i les propietats medicinals també són més importants, sobretot a l’arrel on s’hi forma un 35% de mucílag i un 11% de pectina, a més conté midó, sacarosa, glucosa, galactosa, betaïna, àcid màlic...

Malva sylvestris

Català: Malva

Castellà: Malva

Descripció: És una planta amb 12 espècies diferents de la família de les malvàcies. La Malvasylvestris pot arribar a 60cm. d’alçada, és una planta molt ramificada amb fulles lobulades de 5 a 7 cm. de diàmetre, de color verd fosc i una mica piloses per ambdós costats. Les flors són de color rosa a púrpura de 2,5cm. de diàmetre i produeixen fruits aplanats i rodons. també trobem la Althaea Officinalis (Malví) que es diferència de la malva per tenir un tronc més gruixut i alt en la base i semblar més un petit arbret. És igualment comestible i amb les mateixes propietats.

Hàbitat: En marges de camins, als horts i en camps no cultivats

Floració i collita: A la primavera i fins ben entrat l’estiu. Els fruits els hem de collir quan són verds i la flor diuen que quan més petita millor. Les flors s’han de collir durant el dia doncs a final de la tarda es tanquen. S’ha de prendre precaució i comprovar que l’anvers de les fulles estan lliures de taques, indicador que la planta podria estar afectada per alguna plaga.

Part comestible: Les flors, el fruit i les fulles.

Aplicacions gastronòmiques: Les fulles més tendres es poden menjar crues en amanida, o bullides com a verdura. A més la fulla de la malva té la propietat d’espesseir caldos i sopes. Les flors es fan servir tan en rebosteria, per la ratafia, en amanides, sopes o salses. Els fruits són molt bons en cru, queden molt bé formant part d’alguna vinagreta,  i com a guarnició de carpaccios… Les flors també es posen a la ratafia

Propietats: Una de les moltes propietats que tenen les malves és la de fixar el calci en el nostre organisme. El llibre de Font i Quer en dedica tota una pàgina a les virtuts de les malves. En forma de tisana va bé pels constipats, és millor consumir-les en fresc que pas en sec. També va bé per les diarrees infantils. Com a bany tranquil·litzant i gargarismes, la infusió d’aquesta herba serveix per pal·liar les inflamacions de les genives i les llagues Per desinfectar els ulls com a col·lutori, pel mal de coll tan per beure com per fer-ne gàrgares, L’arrel també té propietats medicinals, doncs és molt rica en mucílags i s’ha utilitzat antigament com a expectorant. Les fulles també contenen mucílags, vitamina A, vitamina B1, Vitamina B2 y vitamina C, a més tenen uns enzims estimulants pel bon funcionament de l’entestí.

Clica aquí si vols veure la recepta: Crema de malves amb tofu arrebossat