El castanyer, natural de Àsia Menor, va ser introduït pels grecs i romans a Europa, i es va aclimatar sobretot en terrenys silicis, arribant a ser molt abundant en algunes zones. La cultura i el folklore populars li han donat molts usos, des de fer servir les castanyes com a talismans màgics fins a usar la buidor natural dels castanyers vells com a  recinte per guardar el ramat e inclús com a vivenda.

La llenya de castanyer no és un bon combustible: desprèn molt fum i poca calor. Gràcies a la seva elasticitat, s’ha utilitzat en cistelleria tallada a tires primes, per fabricar bótes de vi i travesses de ferrocarril. També s’ha fet servir com a font de cel·lulosa i de tanins per curtir.

Els castanyers arriben a adquirir dimensions extraordinàries, viuen més de mil anys i poden arribar a fer 30 metres d’alçada i un tronc de fins a 10 metres de perímetre.Com per exemple el castanyer dels Cent Cavalls al peu del volcà Etna (Sicília), que deu el seu nom, segons la tradició, a la protecció que va donar sota la seva gran capçada als cent genets de la reina Joana d'Aragó.

Recordo molt bé, de petita, que anàvem amb els meus pares als Àngels a fer picnics, i mentre el meu pare collia castanyes, la meva mare omplia la saca de terra de castanyer. Jo m’imaginava que seria per plantar les castanyes a casa, però més tard vaig saber que la terra de castanyer era molt bona com a substrat pel cultiu de plantes acidòfiles (hortènsies, azalees, etc.). De fet s’usa industrialment en jardineria.

També m’han explicat que antigament es feien servir les cloves dels fruits i les fulles per enfosquir els cabells rossos, i triturades per multiplicar el pel dels nou nats. També, hi havia qui les utilitzava per protegir del “mal de ojo” i, col·locades sota el coixí la nit de tots sants,  evitaven que els morts anessin a agafar-te pels peus mentre dormies.

D'octubre a novembre, al voltant de Tots Sants, a Galícia sorgeixen les festes del "magosto". És com la contraposició a les festes del carnaval, no són els morts els que envaeixen els espais urbans, són els vius els que ocupen els espais dels morts per menjar amb ells, i després de la marxa dels vius el terra queda ple de castanyes perquè les aprofitin els morts. En aquests ritus de comunicació amb el més enllà, la castanya es considera el fruit d'un arbre de llarga vida, representa la immortalitat i la pervivència

Castanea sativa Mill.

Català: Castanyer

Castellà: Castaño

Descripció: És un arbre de gran volum (entre 20-35 metres d’alçada) i amb un tronc que pot passar dels 2 metres de diàmetre. És de fulla caduca. A la tardor les fulles es tornen grogues i cauen juntament amb les castanyes.

Les fulles de 16 a 28 cm de llarg i 5 a 9 cm d'ample, són oblongolanceolades, profundament dentades, agudes i sense pels. Té flors masculines i femenines separades dins del mateix arbre, en aments verticals de 10 a 20 cm de llarg. Les flors femenines es converteixen en castanyes, recobertes d'un involucre molt espinós, maduren a la tardor.

Hàbitat: Creix a terrenys silicis, profunds i amb substància (nutritius); és exigent amb la humitat i la frescor del terra, els seus mínims acceptables de pluja volten els 600 mm anuals. És una espècie de mitja ombra i poc robusta i delicada quan es jove, pot viure des del nivell del mar (Galícia i Cantàbria) fins als 1.500 metres d'altitud.

Floració i collita: Floreix de maig a juliol, però el fruit no es forma fins mes tard, madurant a la tardor a partir del mes d’octubre. Les castanyes les hem de collir de terra, deixant al sòl l’embolcall espinós.

Les podem conservar congelades cuites o crues, i així tenir-ne per tot l’any. Una altre tècnica és la del dessecament posant-les al sol, per després fer-ne farina.

Part comestible: La llavor (la castanya). L’escorça i les fulles es prenen com a remei medicinal.

Aplicacions gastronòmiques: El receptari de l’illa de Còrsega està ple de polentes (farinetes cuites), pastissos i pans amb aquest producte. De fet, la seva devoció per la castanya els ha portat a fer-ne melmelada, una mena de torró que recorda el nostre guirlache i fins i tot un licor. El seu subdesenvolupament crònic ha mantingut la castanya en el primer pla de la seva cuina. Cosa que, curiosament, no ha passat en altres llocs tradicionalment castanyers on pràcticament només es consumeix fresca, és a dir, durant els primers mesos de l'hivern.

Podeu menjar les castanyes crues, bullides, en sopes i cremes, estofades, cuites al forn (fent-hi prèviament un tall perquè no explotin, antigament aquest tall havia de ser en forma de creu, pel fet que es consumien per tots sants)...  Sempre és millor pelar-les en calent, doncs així us costarà menys treure’n la pell.

Cuites, o en puré, son un excel·lent acompanyant de plats de caça, i receptes amb carns grasses o cols.

Excel·lents són també com a  postres en forma de crema, simplement bullides sense pell, amb llet, un xic de mel, un pessic de sal, un tronquet de fonoll i una altre de vainilla, passades després per el tourmix o passa purés i tan es poden menjar en fred com en calent; res ens impedeix fer un bon gelat, sorbet o coca si hem aconseguit un puré fi. Pelades i cuites amb llet i unes llavors d’anís estrellat fan també unes postres exquisides i molt saludables.

Propietats: Les castanyes són un aliment molt energètic que contenen un 40% d’hidrats de carboni. També tenen proteínas, lípids, sals minerals i vitamines A, B i C. El que passa com contrapartida tendeixen a produir flatulència i estrenyiment, pel que haurem d’anar en compte de no menjar-ne gaires. En tot cas millor menjar-les cuinades. A nivell calòric, podríem dir que a part de ser saciant, per la fècula que contenen, és un dels fruits secs amb menys calories.

Les fulles de castanyer tenen també propietats astringents (contrau els teixits i disminueix la secreció de les mucoses) que el fan útil en casos de diarrea i afeccions de la boca i la faringe. També és antitusiu o bèquic (calma la tos i la irritació de la faringe).

SI VOLS VEURE LA RECEPTA AMB CASTANYES CLICA AQUÍ