Sabies què?

Dioscórides feia el següent comentari:

"La Romeguera és coneguda per tots, apreta, desseca, i enfosqueix el cabell: La cocció dels brots beguda, restreny el ventre, i la menstruació.

Les seves fulles matxucades, tenen la força de tonificar las genives, de curar les llagues de la boca.

El suc de les móres perfectament madures, és útil per fer gargarismes.

Menjades no gaire madures, restrenyen el ventre, al igual que la infusió de les seves flors, i begudes amb vi”.

Últimament les móres són cada vegada més petites, la falta de pluja fa que el fruit tingui molt pinyol i poca polpa. Recordo quan érem petits amb els meus germans agafàvem bosses ben plenes de móres perquè la meva mare ens en fes confitura. En menjàvem tantes com l’agafàvem, llavors les gominoles eren escasses i totes aquestes fruitetes n’eren un bon substitutiu per la canalla.

Els anglesos han creat una romeguera de cultiu anomenada blodey, aquesta no te espines i es cultiva fàcilment en jardins. Les móres però són de gust molt més suau que les silvestres.

FITXA TÈCNICA

Rubus ulmifolius Schott

Català: Romeguera, esbarzer, moreres

Castellà: Zarzamora, morera

Descripció: L’esbarzer és una planta perenne que pot arribar als 10 metres d’alçada, amb tiges i fulles previstes de punxes que poden arribar a allargar-se fins a 4 metres i quan toquen terra, tornen a fer arrels. Les fulles són pinades amb 3 o 5 lòbuls dentats. Les flors són blanquinoses i rosades. A l’estiu la flor es transforma en un fruit, primer verd, després vermell i al madurar es torna de color negre

Hàbitat: A les bardisses i a les clarianes, i als marges de boscos humits de terra baixa i muntanya mitjana

Floració i collita: L’esbarzer floreix al mes de juny i els fruits els hem de collir al mes d’agost i setembre quan es tornen de color negre, és quan són més madures. Les més bones i grosses, es fan a la vora de rieres. Aneu amb compte amb les espines de la romeguera, millor que feu servir guants llargs.

Part comestible: Els fruits quan són madurs, les flors i els brots tendres

Aplicacions gastronòmiques: L’aplicació més important és en rebosteria, se’n fan confitures, melmelades, pastissos, mousses. Però també es fan salses per acompanyar les carns de caça, per fer licors, o simplement per menjar-les crues com a fruita. A casa les mengem amb moscatell i sucre; es deixen tota la nit macerant i l’endemà ja te les pots menjar.

Els brots tendres es mengen com si fossin espàrrecs

Amb les fulles tendres es prepara també té. Les collim a la primavera i les posem a secar lo més ràpid possible a una temperatura que no superi els 40º

Propietats: Al tractar-se d’un fruit vermell, conté molta vitamina C, calci, fòsfor, potassi, tanins, sucres, magnesi i fibra. Són diürètiques, astringents, redueixen el colesterol dolent i són antioxidants, retarden l’envelliment cel·lular

Les fulles de les romegueres es feien servir en tisana per combatre les infeccions bucals, les males digestions, els constipats, ajuden a prevenir del càncer, els càlculs renals, al ser astringents també van bé per la diarrea, així com el reuma, l’afonia, la ronquera i els mal de coll.

Antigament s’usaven contra la disenteria, enfermetat causada per paràsits intestinals d’origen tropical o d’aigües estancades.

Per el seu alt contingut en “revesrastrol”, se les considera un potent anticancerígen.

RECEPTES

Cliqueu aqui per veure la recepta de Licor de mores ...

Cliqueu aqui per veure la recepta de mermelada de mores ...