La planta del mes

Castanyer Castanyer El castanyer, natural de Àsia Menor, va ser introduït pels grecs i romans a Europa, i es va aclimatar sobretot en terrenys silicis, arribant a ser molt abundant en a...

Plantes

Previous Següent
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7
  • 8
  • 9
  • 10
  • 11
  • 12
  • 13
  • 14
  • 15
  • 16
  • 17
  • 18
  • 19
  • 20
  • 21
  • 22
  • 23
Malva Malva La malva és la flor que més records em porta de la infància. Les fulles rodones, les utilitzava com a plats per jugar a cuinet...
Espàrrec de marge Espàrrec de marge Asparagus acutifolius, esparreguera, ve del grec aspáragos i del llatí acutus: agut i folium: fulles, en referència als cladod...
Roser silvestre Roser silvestre   Roser silvestre    Sabies què?  Durant la Segona Guerra Mundial, els escolars britànics te...
Aranyons Aranyons A l’antiga Grècia creien que els aranyons eren negres perquè contenien la sang dels Titans i al prendre’ls desenvolupaves...
Pastanaga silvestre Pastanaga silvestre   Quan era petita pensava que la flor de la pastanaga, una vegada cau la flor i queda apinyada amb els seus fruits, era la casa de les marietes. Ara ...
Noguera - nous verdes Noguera - nous verdes La noguera és un dels arbres més antics que es coneixen a la Mediterrània. A l’antiga Roma, es feien servir com a medicina, inclús “Plinio el Viej...
Rosella Rosella En l’antiguitat es prenien roselles per la seva acció sedant. De fet una cosa que he pogut comprovar és que després de collir amb la mà moltes rose...
Colitxos Colitxos   Els colitxos (Silene vulgaris, de “Silé”-personatge de la mitologia grega que es presenta sempre amb el ventre gros i fa referència al calze in...
Agrella Agrella      El nom genèric de Rumex, prové del llatí "xuclar" i segons sembla, els romans xuclaven les fulles de les agrelles per alleujar la sed, i e...
Regalèssia Regalèssia De jovenets, recordo els millors dolços que menjàvem eren les cireres i tallets d’arrel de regalèssia. Agafàvem les bicis i l’anàvem a collir. Era...
orenga orenga El nom d’orenga, deriva del grec "oros", que significa muntanya, i de “ganos”, que significa alegria i bellesa, per tant la seva traducció literal...
Xicoira Xicoira Sabies què?A l’antic Egipte, i a l’època greco-romana, la xicoira va ser una planta medicinal i alimentària molt important.Hi ha moltes llegendes que ...
Calèndula, boixac de camp Calèndula, boixac de camp Sabies què? Aquest mes us presento la meva flor preferida, m'agrada la seva vistositat, la seva lluentor... és una flor que s'adapta a tots ...
Sàlvia, tàrrec Sàlvia, tàrrec Sabies què?   A la sàlvia se li atribueixen moltes virtuts; el seu nom prové del llatí “salvere” que significa salvar, perquè es considerava que...
Borratja Borratja Sabies què?   El nom d’aquesta planta no està massa clar d’on prové. Es diu que el nom en francès “bourrache” deriva d’una paraula antiga que v...
violeta violeta   Sabies què?  Hi ha constància del cultiu de violetes en el segle I dC. a Pèrsia, Síria i Turquía. Tot i que no és nativa d’aquestes regions, sinó de...
Créixens Créixens     Sabies què?   La primera vegada que el meu pare em va veure menjant créixens, em va dir que si tenia gana ja em colliria un parell d’enciams, q...
repunxó repunxó  Sabies què?   Antigament, es venien repunxons als mercats dels pobles. Però actualment ja quasi ningú els coneix. Quan les amanides s’anaven a bus...
nyàmeres nyàmeres Sabies què?   Va ser portada a Europa a primers del segle XVII des del Canadà. Durant el segle XVIII era una menja molt corrent a la Península i...
Figuera de moro Figuera de moro  Sabies què? Les cactàcies del gènere Opuntia, que inclou la figuera de moro (Opuntia maxima Mill.), i les del gènere Nopalea es coneixen a Mèxic pel...
romeguera romeguera Sabies què? Dioscórides feia el següent comentari: "La Romeguera és coneguda per tots, apreta, desseca, i enfosqueix el cabell: La cocció dels b...
Corretjola Corretjola  Curiositats: (verure receptes)  El seu nom científic, convolvulus, significa recargolada, i arvensis significa campestre, fent referència a l’hàbitat...
Saüc Saüc  Curiositats: (verure receptes)  El saüc és un dels arbres amb més potencial màgic a la cultura europea. En moltes ocasions inclús l’havien associat a...

Primers plats

Previous Següent
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7
  • 8
  • 9
  • 10
  • 11
  • 12
Crema de malves amb tofu arrebossat Crema de malves amb tofu arrebossat A Egipte fan una sopa de malves anomenada “sopa Melokhia” que ja es feia en temps dels faraons i que encara avui dia es continua consum...
Carbonara d’espàrrecs i favetes tendres amb pernil Carbonara d’espàrrecs i favetes tendres amb pernil   Ingredients per 4 persones: 4 manats d’espàrrecs 200grs. de favetes pelades 4 alls tendres 4 llesqu...
brandada brandada     BRANDADA DE BACALLÀ, ORENGA I TOMÀQUETS SECS   Ingredients per 4 persones:   400grs. de bacallà dessalat ½  cabeça d’alls...
Coca d’herbes Coca d’herbes  Aquesta recepta sovint la preparo per berenar a mitja tarda. És molt semblant a la coca trempó, però aquesta només porta verdures i herbetes I...
Croquetes de formatge i calèndules Croquetes de formatge i calèndules   Ingredients per 4 persones:   60g de mantega 60g de farina 350ml de llet 1 grapat de calèndules 1 rovell d'ou 100g de formatge ratllat ...
Tempura de borratja amb salsa de soja Tempura de borratja amb salsa de soja   En aquesta recepta, podríeu substituir la sal per sucre i la salsa de soja per mel i  tindríeu uns  bunyols dolços de fulles de borratja.   T...
Amanida aromàtica de créixens, taronja i bacallà Amanida aromàtica de créixens, taronja i bacallà  Aquesta amanida és ideal pels mesos d’hivern per la gran quantitat de vitamina C que conté   Ingredients per 4 persones: Un manat de créixens tend...
Minestra d’arrels i bulbs silvestres  Aquesta recepta pot servir tant per menjar sola com per acompanyar algun plat de carn o peix.   Ingredients per 4 persones:  8 plantes de re...
Amanida de repunxons i pimpinelles morades Amanida de repunxons i pimpinelles morades  Si sortiu al bosc, passejant entre suredes i pins podeu trobar entre les herbes del sotabosc la pimpinella morada, un bolet de color violeta de g...
Vieires amb nyàmeres al safrà Ingredients per 4 persones:  -         8 vieires -         16 nyàmeres -         Un bouquet d’herbes o de diferents enciams -         4 branqu...
Tàrtar de salmó i figues de moro  Normalment, acostumem a lligar els tàrtars amb ou. En aquest cas l’artell de la figuera de moro al tenir aquesta textura un mica bavosa, ens funciona...
Carpaccio de magret d’ànec amb gelat de foie i flors silvestres Carpaccio de magret d’ànec amb gelat de foie i flors silvestres  Ingredients per 4 persones: 2 magrets d’ànec, llavors de rosella, flors de corretjola i alguns pètals d’altres flors silvestres, oli d’oliva, sal, pe...

Segons plats

Previous Següent
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
Risotto de pollastre i pastanaga silvestre Risotto de pollastre i pastanaga silvestre Si vols veure informació sobre la pastanaga silvestre clica aquí Ingredients per 4 persones: 2 pits de pollastre 1 litre de caldo de...
Mandonguilles de bacallà amb cigrons i colitxos   Ingredients per 4 persones:   200grs. de bacallà dessalat 50grs. de pa ratllat 2 ous 2 alls 1 manat de julivert Farina 1kg de cigrons...
filet de tonyina amb tomàquet natural i sàlvia filet de tonyina amb tomàquet natural i sàlvia   La sàlvia casa molt bé amb el tomàquet, però encara ho fa més amb la tonyina, li dona un gust fresc insuperable.   Ingredients per 4 pers...
arròs cremòs de formatge amb violetes arròs cremòs de formatge amb violetes   Ingredients per 4 persones:   2 grapats de violetes 500grs. d’arròs 1 ceba 1 porro 1 cullerada de mantega 1  litre d’aigua 100ml. De crema...

Postres i begudes

Previous Següent
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7
Patxaran Patxaran Aquesta fórmula me l’he feta jo segons el meu gust, diuen que amb 4 mesos de maceració n’hi ha prou; però jo no obro cap ampolla fins a Setmana San...
Bescuit de rosella Bescuit de rosella És molt important utilitzar pètals frescos de rosella i llavors sense torrar. Així obtindrem un gelat amb tota la seva esència. Ingre...
Xarop de regalèssia Xarop de regalèssia Aquest xarop el podeu utilitzar per fer gelatines, cremes, gelats... també com a beguda refrescant, una cullerada de xarop, uns glaçons i una mi...
Recuit de Fonteta amb xarop de roser silvestre Recuit de Fonteta amb xarop de roser silvestre   Aquest xarop el podem guardar en pots com si d’una melmelada es tractés. Ingredients: - 1 bol de grataculs (fruit del roser) - 1 bol de ...
Melmelada de mores Ingredients: 1 Kg. de mores; 600 grs. de sucre; 1 litre d’aigua; El suc d’una llimona Elaboració: deixem les mores amb l’aigua i el sucre ...
Licor de mores Manuel Durruti, en el seu llibre "Frutos silvestres comestibles y venenosos" Editorial Everest, ens ensenya una recepta força elaborada de f...
Cava de saüc Les flors de saüc per fer aquesta recepta, les heu d’agafar al matí, abans que els llevats marxin amb la calor i el vent Ingredients:10 litres d’aigua...
Saüc PDF Imprimeix Correu electrònic
Dijous, 29 de maig de 2008 17:08

 

Curiositats:

 

(verure receptes)

 

El saüc és un dels arbres amb més potencial màgic a la cultura europea. En moltes ocasions inclús l’havien associat a la bruixeria; existia la creença que si recol·lectaves la planta la nit de Sant Joan, i escampaves flors des de la casa del teu amat fins a casa teva, aquest es correspondria per sempre més. També els bunyols de les flors, una delícia del dia de Sant Joan, si li agradaven a la sogra evitaves les discòrdies de les parelles casades. Recol·lectada la nit de Sant Joan també era valuosa contra les tempestes, els lladres, els mals esperits i la màgia. A l'Europa meridional, la planta feia referència a una mare anciana anomenada Holda, que era la deesa de la mort i la fertilitat. Les dones ballaven en el seu honor durant la festa de la Candelària, al febrer, portant brots de saüc, picant amb ells a qualsevol home que s’acostés al ball. Destruir un saüc provocava la agonia de la seva deesa i per prevenir que aquesta es vengés de les ferides de la planta, sempre se li havia de demanar permís abans d’arrabassar-ne alguna. A Irlanda les bruixes utilitzaven els pals de saüc com a cavalls màgics, suposo que per la lleugeresa d’aquests. Jo en canvi els feia servir com a xiulets, doncs la fusta al ser buida per dins ens anava molt bé. També fabricàvem de petits, una espècie d’arma que en dèiem tiradores, buidàvem un pal de saüc d'aproximadament un pam i en un extrem col·locàvem un globus (sense inflar). Agafàvem lledons verds, els estiràvem amb l’ajuda del globus com si fos un tiroxines i el deixàvem anar fent punteria en el cul d’algun xiquet. Llavors si rebíem alguna "lledonada", de seguida ens l’havíem de curar fregant-nos amb flors de saüc perquè no ens sortís el blau. Podeu provar a fer una colònia de saüc que us servirà com a repel·lent de mosquits. Macerant les flors en alcohol i després rebaixant-ho amb una mica d’aigua.

 

FITXA TÈCNICA

 

Sambucus nigra

Català: Saüc, bonarbre, saüquer Castellà:Saúco, sabuco, sayugo, canillero

Descripció:Arbust o petit arbre que pot arribar als 10 metres d’alçada. Les branques tenen al seu interior una característica medul·la blanca, que te nombroses aplicacions. La crosta és aspra y rugosa, flors blanques i petites en forma de umbel·les que es converteixen més tard en fruit; primer són verds i molt tòxics, per passar després a ser negres, madurs i boníssims.Existeix una espècie (S. racemosa) d’aspecte similar, amb el que és fàcil confondre’l. Es diferencia del saüc perquè les seves flors no fan olor, els fruits són vermells i per la medul·la de les branques, de color canyella clar en lloc de grisós.

Hàbitat:Llocs humits, clarianes de boscos humits, al marge de rieres i corrents d'aigua…, etc.

Floració i collita:Les flors han de collir-se cuidadosament en temps sec quan la planta acaba d’iniciar la floració, entre abril i juny, per secar-les després ràpidament a l’ombra, col·locant algun recipient o bossa lligada per recollir les flors que es desprenguin. Per recol·lectar el fruit ho haurem de fer quan aquest estigui completament madur i de color negre. Amb l’ajut d’unes tisores tallarem els raïmets de saüc. Aneu amb compte que les taques del fruit de saüc costen molt de marxar de la roba.

Part comestible:Els fruits i les flors

Aplicacions gastronòmiques:Les flors les podem utilitzar per infusionar, per adobs, per fer begudes i licors (és una de les components de la Ratafia), arrebossades com bunyols o en tempura com a entrant.Amb el fruit se’n fan salses salades i dolces, gelats, cremes, xarops, vi i begudes.A Itàlia fabriquen La Sambuca Romana : un destil·lat elaborat amb anís estrellat i aromes de flors de saüc, conegut mundialment.

Propietats:Jo sempre havia sentit dels meus avis que el saüc és una planta miraculosa; serveix per tot i per això a totes les cases de pagès n’hi havia un: va bé para combatre el dolor, els constipats, la grip, el mareig, el mal de cap, les diarrees, els còlics, per desinfectar ferides, com insecticida, i sobretot per els ulls és un col·liri excel·lent. En realitat el saüc presenta activitats analgèsiques, antibacterianes, antiinflamatòries, hipotensores i espasmòdiques. Els fruits madurs són rics en minerals i vitamines A, B, C i J (que alleugen la inflació pulmonar). D’aquestes baies s’elaborava un vi narcòtic que es prenia calent abans d’anar a dormir i al matí t’aixecaves com nou de qualsevol refredat. El suc espesseït amb sucre o mel i pres ben calent, et descongestionava el pit. També són importants les propietats cosmètiques de les flors: una infusió de flors en aigua bullent i deixada refredar és una efectiva loció per després d'afeitar-se, el meu pare encara ho fa servir. A més contribueix a curar les imperfeccions de la pell tal como acne, rascades i taques. És un tònic excel·lent.

RECEPTES

 

Cliqueu aqui per veure la recepta de Bunyols de flors de saüc ...

Cliqueu aqui per veure la recepta del cava de saüc ...

LAST_UPDATED2