A l’Empordà encara en diem regalíssia, suposo perquè deriva del llatí tardà liquiritia, que per la seva banda es una deformació del grec glykýrriza, mot compost de glykýs, “dolç”, i rhíza, “arrel”.

En medicina, la regalèssia s’ha receptat sempre pel mal de coll i com a expectorant. Plini el Vell ja va dir que “el suc de regalèssia era tant bo per la veu”; i vet aquí les pastilles Juanola i tota la resta de caramels farmacèutics destinats a pal·liar els símptomes catarrals.

Una vegada vaig llegir un article que explicava que la regalèssia feia pujar la pressió a la sang i que un hàbit que s’acostumava a fer quan deixaves el tabac era el de mastegar una arrel de regalèssia. Doncs després de llegir això em vaig documentar i sembla ser que és una planta hipertensora, així que han d’evitar-la la gent que acostuma a tenir la pressió alta, i per tant, els fumadors.

Als Pirineus també tenim una altre tipus de regalèssia, és la regalèssia de pastor, és una espècie de trèbol de flors púrpures, Trifolium alpinum L., i que la seva arrel fa el mateix gust.

Glycyrrhiza glabra L.

Català:

Regalèssia, regalíssia, pega dolça

Castellà:

Regaliz, regalicia, palodulce

Descripció:

Planta perenne de fins 1 metre d’alçada amb fulles compostes, alternes i pinnades desigualment, de tacte una mica resinós. Les flors es troben agrupades en forma d’espigues d’un color blau púrpura. El fruit és en forma de llegums comprimides de mida petita, amb una baina que conté d’una a quatre llavors petites i en forma de ronyó. A la base de la tija neixen rizomes horitzontals que van arrelant i formen nous brots que donen lloc a noves plantes.

Hàbitat:

Creix a la riba de rius i en terrenys humits

Floració i collita:

La regalèssia, floreix a la primavera, però com ens interessa l’arrel, haurem de posar-la a la nostra agenda pel mes d'octubre i novembre; moment en que podrem recol·lectar les arrels. No haurem de treure les arrels a cap planta menor de 4 anys i s’han de tallar només les arrels que facin més de 7mm. de diàmetre. Ho farem amb l’ajuda d’unes tisores de podar, espolsem bé la terra i les fem a tallets per guardar-les en capses.

Part comestible:

Les arrels

Aplicacions gastronòmiques:

De sempre, que la regalèssia s’ha destinat al món dolç dels caramels i als licors. Ara també trobem gelats, cremes, galetes...

En la cuina s’utilitza com a aromatitzant en algunes sopes, estofats i guisats, sempre amb molta precaució doncs l’aroma i el gust és tant persistent que ens amagaria la resta d’ingredients.

Propietats:

És de saviesa popular que la regalèssia va bé per la tos i el mal de coll.

La regalèssia també és un laxant suau, redueix els nivells d’àcid de l’estomac, alleujant la típica coïssor d’estomac. Te una notable eficàcia per calmar les ulceres gàstriques, perquè estén un gel protector sobre les parets de l’estomac, i a més alleuja els espasmes de l’intestí gruixut. També augmenta el flux de bilis i redueix el nivell de colesterol.

També rebaixa la sensació de gana i de set.

Compte : no la poden prendre els diabètics ni les embarassades. Millor no sobrepassar els 40 grs. per dia.

 Clica aquí si vols veure la recepta del xarop de regalèssia